manducadad2 copia

CAPÍTOL 1: 

LA NATURALESA ÉS SÀBIA

Si pensem en una imatge bonica, tendra, dolça d’un nadó amb els seus pares o alguna recurrent, és la típica fotografia del nadó dormint plàcidament a sobre del pit dels pares, avis, tiets… Quan volem calmar un nadó desconsolat l’instint primari és agafar-lo en braços, moure’s i cantar.

Però, per què hi ha coses que funcionen inclòs sense la presència de la mare? Per què poden adormir-se a sobre de “qualsevol”?

Doncs perquè l’entorn correspon a la seva condició de nadó indefens. Els nadons humans a diferencia d’altres mamífers requereixen d’atenció les 24 hores del dia. No entenen de rellotges, actuen per instint, per tant, quan volen una cosa la volen ja, i no tenen el concepte de permanència de l’objecte, almenys no fins als 9 mesos (o quan comencen a jugar a “desaparèixer”: on està la mama? Aquí!!!)

Hi ha signes de l’entorn que els indiquen que no estan sols, com són:

– El contacte físic pell amb pell, també els ajuda a establir límits corporals i així iniciar la descoberta del propi cos.

– La pressió estabilitza la funció cardíaca i la respiratòria, la pressió d’una abraçada a un amic desconsolat, per exemple,  no només és un gest d’afecte, sinó que l’ajuden a regular el desbordament que li provoca un disgust.

– El moviment estimula el sistema propioceptiu, és a dir, el sentit que informa al cervell de la posició corporal i el moviment i està connectat al sistema del equilibri.

– Visió: no és tant important com ens pensem, en realitat al principi els nadons només veuen aproximadament uns 25 cm de distància.

– Audició: en sentir el batec del cor.

– Olor: són capaços de reconèixer l’olor de la mare.

Si s’entèn tot això, sobretot els primers (contacte, pressió, moviment) el nadó es sentirà segur i protegit, la seva temperatura i metabolisme és regularan millor, evitarem estats d’alerta i estrès. En estar integrats en la rutina diària no haurem de marxar ràpid quan ens trobem a alguna persona per el carrer per que el nen/a plora. Gràcies a aquesta proximitat serem capaços de reconèixer els primers signes de gana i el nadó obtindrà una estimulació optima del tacte, equilibri i propiocepció, en definitiva, benestar absolut.

Però, necessitem una motxilla portabebès

per aconseguir tot això?

En realitat no, però aleshores adoptarem males posicions com aquestes:

La zona lumbar es tendeix a accentuar, el tronc s’inclina endarrere o bé elevem un maluc per carregar al lateral, la major part de la càrrega va als braços i el tronc s’inclina.

Per tant, quinaés la solució?

Els porta nadons, però no tots són vàlids.

CAPÍTOL 2: 

DESENVOLUPAMENT PSICOMOTRIU DEL NADÓ

Durant els primers tres mesos els nadons adopten una actitud passiva en flexió (posició fetal), la columna està tendra i comença la seva ossificació i enfortiment de dalt a baix.

Durant aquets mesos el cap realitza moviments enèrgics i cap al final dels 3 mesos aconsegueixen aguantar el cap.

Hem de prendre especial atenció a la resta de la columna i malucs que encara no han iniciat aquest procés, mai hem d’asseure a un nadó com ho fem els adults, el recolzament no ha d’anar directament a sobre de la pelvis sinó que ha d’anar repartit entre el sacre i la zona lumbar, de forma que la esquena adopta forma de C, i mai aplicar el pes directament a sobre dels genital, sempre repartit entre el pont. El pont és l’espai entre genoll i genoll de forma que els malucs tinguin una flexió de 110º i una separació de 45º. De fet, aquesta posició, més coneguda com granota, és la posició d’elecció per tractaments mèdics per als nadons que pateixen de displàsia congènita.

La displàsia congènita és la luxació de l’articulació del maluc. Aquí un exemple de dispositius mèdics:

L’articulació del maluc està formada pel fèmur i l’acetàbul, aquest és quasi un cercle complet que en néixer no està del tot excavat. Per a que el cap del fèmur encaixi completament és necessari el contacte directe de la major superfície possible del cap femoral i l’acetàbul. Si hi ha poca superfície de contacte, la excavació pot no formar-se del tot i pot comportar problemes per caminar. El gateig estimula aquesta correcta formació, amb els moviments inicials de vaivé de la pelvis fa que les dues superfícies rodin l’una sobre l’altra. Quan un nadó ha sigut portat en aquesta posició granota, no es necessàriament important el gateig per al seu desenvolupament, però si és molt interessant per adquirir i integrar conceptes de lateralitat. Per tant, per una cosa o una altra el gateig s’ha d’estimular.

Dels 3 als 12 mesos es va acabant de formar tota la columna fins que comencen a posar-se de peu, també trontollegen al principi fins que un bon dia comencen a caminar. Els malucs s’han acabat de formar! A partir d’ara ja no és tant important adoptar l’estricta posició granota.

Atenció, no estic dient que si van en cotxet els malucs no es formaran bé, no hi ha estudis que demostrin el contrari, més aviat no hi ha estudis, però l’anatomia i el desenvolupament natural ens donen molts motius per adoptar unes posicions i no altres. Anar estirat no només no perjudica, tampoc beneficia i hi ha risc de que el crani no es desenvolupi correctament donant l’anomenat crani pla.

CAPÍTOL 3: 

LES CÀRREGUES I EFECTES PER AL PORTEJADOR

Segons el RD 487/1997 del 14 d’abril, sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporta riscos, en particular dorso lumbars.

“Es consideren càrregues els objectes que pesen més de 3kg A mode d’indicació general, el pes màxim que es recomana no sobrepassar (en condicions ideals de manipulació) és de 25kg.  No obstant, si la població exposada són dones, treballadors joves o grans o si es vol protegir a la majoria de la població, no s’hauria de manipular càrregues superior a 15 kg.”

Les condicions ideals de manipulació són:

– Mantenir-se recte, espatlles relaxades, cap aixecat, tronc estable.

– Càrrega pròxima al centre de gravetat.

– Subjecció ferma de l‘objecte.

Si això ho traslladem al portament, al nadó en posició davant normalment no se sol portar un cop superen els 15 kg, de fet ja es canvia a l’esquena, i per complir les condicions ideals de manipulació entenem que com més a prop del cos millor.

“Com més allunyada està la càrrega del cos, majors seran les forces de compressió que es generen en la columna vertebral i, per tant, el risc de lesió serà major”

Per altra banda està la superfície de portabebès que contacta amb el portador, com més superfície millor repartició de càrregues.

Les condicions per a motxilles de càrrega són:

– La càrrega raonable és de 10-15kg ben distribuïts.

– Centrar els objectes més pesats en torn a un eix imaginari central i envoltar-lo amb elements més lleugers i flexibles, fins aconseguir un conjunt uniforme que eviti desplaçaments. Entenem que aquest eix central és el cos del nadó i els elements lleugers, els braços i cames.

I el millor de tot mans lliures, el portador es sentirà més relaxat, podrà seguir amb les activitats de la vida diària amb l’esquena ben cuidada.

Però, què passa amb les persones que ja patien de l’esquena o tenen una patologia?

Jo els hi preguntaria: deixaràs d’agafar al teu fill/a quan plori? oi que no? doncs fes-ho amb seguretat per a la teva esquena. Portar es fer salut.

Un cop ja sabem tots els beneficis que ens aporta i aporta al nadó el portament. Quin és el més adient per a mi?

Indiscutiblement són aquells que respectin la posició rgranota, i donen un bon suport a l’esquena, per tant, els anomenats ergonòmics.

CAPÍTOL 4: 

ELS PORTABEBÈS ERGONÒMICS

Coses a valorar per comprar un portabebès ergonòmic:

– S’ha de poder ajustar al nadó i al portador.

– Posició granota per al nadó, presteu especial atenció aquí. Moltes marques de motxilles ergonòmiques venen el seu producte com el portabebès per excel·lència fàcil i còmode, la veritat dista molt.

Les motxilles només s’adapten al portador (ja no compleixen el primer requisit tot i ser ergonòmiques) el pont és molt gran i a vegades no és la mesura adient per al nadó fins que no arriben com a mínim als 6 mesos, per això incorporen “reductors” que en la meva humil opinió cap m’acaba d’agradar del tot, si conserven la posició granota, allunyen al nadó del cos mitjançant un coixí immens, sinó li posen arnès a mode escalador o un petit coixí que no se sap per on agafar. En definitiva, alerta amb les motxilles per molt atractives i “fàcils” de posar que semblin.

– La columna ha de quedar en forma de C.

– El pont adient a les mesures del nadó.

– Subjecció i repartició de càrregues correcta (com

menys samarreta nostra es veu millor).

– Confortable, no tots els porta nadons ergonòmics són vàlids a totes les edats.

I el més important, provar-lo, cada persona és diferent, cada nadó va a un ritme de creixement i de desenvolupament diferent no poden protocol·litzar.

Busqueu assessores en el vostre territori, són les que us podran guiar millor i ajudar-vos a triar el portabebès que millor s’adapti a les necessitats de la família.

Les assessores no només us ajudaran a triar, sinó a fer-ne un bon ús, correcte i segur. Avui en dia ja es comencen a veure més portabebès ergonòmics, però això no significa que s’utilitzin correctament.

Desprès d’aquests capítols tenim les claus per escollir un portabebès adient però… com carreguem els nadons fins arribar a la posició adequada?

Recordeu mantenir una bona higiene corporal en totes les activitats del dia a dia, esquena recta, espatlles relaxades, bona inspiració, obrim costelles, panxeta entra una mica sense fer força i…. feliç “porteig”!

# Blanca Solé Martínez

Fisioterapeuta experta en Obstetrícia i Uro Ginecologia

Assessora en portabebès

Col.7639

Hacer Comentario