Acaba l’any escolar i, per a moltes famílies i infants, comença un temps difícil.

Certament, gairebé tres mesos de lleure és molt de temps i sovint mantenir la canalla ocupada suposa un dispendi considerable de diners, temps i paciència. La inestimable col·laboració dels avis es fa més necessària que mai, tot i que també necessiten un descans.

Però, per què ens costa tant trobar quelcom que els engresqui i que alhora sigui profitós? Tenir-los davant d’una pantalla durant hores sense fer res de bo és, sens dubte, l’opció més fàcil i barata, tot i que no ens aportarà més que problemes d’aïllament, falta de comunicació i concentració. L’entreteniment gratuït de les xarxes socials, plenes de taurons buscant preses fàcils de les perversions més sòrdides, fa posar la pell de gallina només de pensar-hi. Els canals de videos gratuïts acostumen a anar plens d’exemples del que no voldríem que fessin mai.

Què ens queda, doncs?

Crec que sovint no ens adonem que davant nostre tenim una meravellosa oportunitat d’aprendre a resoldre una pregunta que, de per sí, sona un pèl estranya: què podem fer, ara que tenim tot el temps que hem desitjat tenir durant el curs, quan anàvem de bòlit amb exàmens, treballs i avaluacions?.

El fet d’anar de corcoll fa que no gaudim al cent per cent del que fem, ja que ens ve imposat pel programa educatiu i la necessitat d’aprovar exàmens amb continguts que oblidem de seguida que acabem l’examen de torn, perquè els hem après sense interès ni motivació. Les aules on hi ha alumnes els quals no volen ser-hi i s’esforcen per demostrar-ho, boicotejant lliçons i martiritzant docents, fan que les ganes de tornar siguin nul·les.

Davant d’aquest fet, hem d’intentar capgirar la situació dins les nostres possibilitats per a que el fet d’aprendre no ens faci venir ganes de sortir corrents.

Un entorn cuidat, motivador i, sobretot, humà i empàtic pot fer que una activitat acadèmica sigui un autèntic gaudi tant pels alumnes com pels docents. Cal donar la volta a la truita!

Recordo el dia que vaig fer la meva primera truita. Havia vist la meva mare fer-ne dotzenes (era el meu sopar preferit) abans no em va deixar intentar-ho. Tenia vuit anys i com que “ja no era una nena petita” ja podia aprendre a cuinar algunes cosetes fàcils, tot i que algunes em van presentar reptes que vaig haver d’anar salvant.

Recordo quan vaig intentar trencar l’ou amb el canto del plat i, per por de que m’esclafés tota la closca al no saber calcular la força necessària, vaig acabar tirant-lo fora. Primer repte. Ho vaig tornar a provar i aquest cop sí! Ja tenia l’ou al plat a punt de ser remenat per una forquilla més gran del que m’esperava. Els meus coberts de menjar eren més petits i dominar aquell estri amb la meva poca traça natural i falta de pràctica, va acabar amb una rudimentària tècnica de donar voltes a l’ou con si estès remenant la sopa per a refredar-la. Segon repte superat!

Però al final vaig fer la truita! Ja ho crec que sí! Tota l’estona la meva mare m’havia estat mirant amb una cara que jo no sabia del tot desxifrar. Mirada de sospita i mig somriure d’un costat em fèien preveure un “ja m’ho imaginava que faries un desastre amb la poca traça que tens, filla meva…”. Però no. Quan vaig abocar l’ou a la paella la vaig mirar esperant rebre comentaris no massa constructius i, per la meva sorpresa, va començar a riure i em va dir “del que ets capaç per una truita! ja t’ho saps fer venir bé, quan vols alguna cosa, ja…” Tercer repte!

“Apa, ara dóna-li la volta!” va dir. En aquell moment, vaig ser conscient de que les truites tenen dues cares i el pitjor de tot és que cal coure-les. Totes dues! Potser quatre reptes en un dia en són massa. Res més lluny de la realitat. Amb un cop de canell que ni jo sabia que tenia, vaig tombar-la just a temps per a que no es cremés. No podia demanar més. Repte assolit i….engolit!

Donem als estudiants reptes, eines i confiança (ou, forquilla i paella) per a que ells mateixos tinguin ganes d’explorar tot el gaudi que el coneixement els pot aportar. Un entorn engrescador i constructiu és un factor clau. Bon estiu i bon profit!

#Mònica Monforte

(Centre d’Estudis The Castle)