Semblants però diferents. Bronquiolitis, bronquitis i asma bronquial són tres entitats que tenen molts punts en comú, que no sempre són fàcils de distingir i que de vegades es solapen, amb el que existeix una notable confusió. Per sort, alguns conceptes ajuden a diferenciar-les.

La bronquiolitis és la infecció dels bronquíols, que són la part final i més prima de l’arbre bronquial. Aquesta malaltia, gairebé exclusiva del lactant i del nen menor de dos anys, pot ser produïda per diferents virus, però sobretot està causada per l’anomenat “virus respiratori sincitial” o VRS. Es manifesta per xiulades i dificultat respiratòria.

La bronquitis és la infecció dels bronquis més grans, els que neixen en la tràquea i es van bifurcant fins a acabar en els bronquíols. No obstant això, els pediatres utilitzen aquest terme sempre que l’auscultació demostra que existeix obstrucció bronquial. Aquesta obstrucció pot ser causada per un virus però també per una inflamació no infecciosa, per exemple, al·lèrgica.

Això últim és el que succeeix de forma repetida en l’asma: tradueix una especial sensibilitat dels bronquis, que reaccionen de manera exagerada davant diversos agents (àcars de la pols i pòl·lens, però també virus, aire fred i humitat), tancant-se i inflamant-se i causant la consegüent dificultat respiratòria.

Bronquiolitis, bronquitis i asma comparteixen l’obstrucció de l’arbre bronquial, les xiulades i la dificultat respiratòria.

La bronquiolitis

La bronquiolitis sol iniciar-se amb un quadre catarral de les vies respiratòries altes i símptomes similars als d’un refredat comú. La diferència és que als dos o tres dies s’afegeixen signes de dificultat respiratòria, d’intensitat variable, conseqüència de la inflamació i obstrucció que el virus ha ocasionat en els bronquiols. Així, els seus símptomes exteriors més clars són:

– Augment de la freqüència respiratòria, superior a 50 respiracions per minut.

– Aleteig nasal, amb dilatació dels orificis nasals en cada inspiració.

– Tiratge intercostal o enfonsament dels espais que separen les costelles, com a expressió de l’esforç que ha de fer perquè arribi aire als seus pulmons.

– Gemec respiratori, com un grunyit, per la dificultat que té per treure aire.

– Sibilancies o xiulets com a xiulades.

Aquest esforç pot ser esgotador per al bebè, que ha de ser atès al més aviat possible. Si a aquests signes s’afegeix la cianosis o coloració blava en llavis i dits, significa que la respiració no solament és difícil sinó insuficient, doncs ja no aconsegueix oxigenar bé la sang. En aquests casos, i encara que el nen ja hagi estat visitat i diagnosticat, s’ha d’acudir urgentment a l’hospital, igual que si se li observa aletargament o els símptomes de dificultat empitjoren.

Tractament bronquilitis

En lactants sans, la bronquiolitis generalment és una malaltia autolimitada. El tractament, en la majoria dels casos, consistirà en mesures de suport per mantenir unes adequades hidratació i oxigenació; els broncodilatadors inhalats poden resultar beneficiosos per a un grup de pacients.

Mesures de suport

1. Mantenir una correcta hidratació per via oral, oferint al lactant líquids en preses petites i freqüents; en aquells pacients amb bronquiolitis lleu que no tenen problemes per alimentar-se.

2. Rentats nasals amb sèrum fisiològic i aspirar secrecions per alleujar la congestió nasal, especialment abans de menjar, abans d’aplicar qualsevol teràpia inhalada i abans de dormir.

3. Antitérmics si hi ha febre.

4. Posició semiincorporada, en decúbit supí.

No es recomanen:

• Humidificació/nebulizació temperada. Existeixen pocs estudis que avaluïn el paper d’aquesta mesura en el tractament de la bronquiolitis i cap ha pogut demostrar el seu benefici.

• La fisioteràpia respiratòria, usant la percussió i la vibració, no es recomana de manera rutinària.

La bronquitis en els nadons i els nens

La bronquitis és una inflamació dels bronquis, que són les principals vies aèries cap als pulmons, on predomina la amb tos i l’expectoració.

La bronquitis pot ser de curta durada (aguda) o crònica si es perllonga en el temps, aquesta és excepcional en els nens. En Pediatria és freqüent la bronquitis recurrent, on es repeteixen episodis de bronquitis aguda coincidint amb infeccions virals. Aquest fet és freqüent durant l’època de lactant i primers anys d’escolarització, per anar disminuint o fins i tot desaparèixer a partir dels 3-5 anys d’edat.

La bronquitis aguda, des d’un punt de vista fisiopatológico, es refereix a la inflamació aguda de la mucosa bronquial. Clínicament, no està molt bé definida, però es tracta d’una infecció respiratòria d’etiologia viral que no sol durar més de dues setmanes. La majoria dels autors estan d’acord en què la tos, amb o sense expectoració, és el símptoma més comunament observat

Les bronquitis són provocades habitualment per virus que causen les infeccions de vies respiratòries altes.

En els nens que presenten bronquitis recurrent o de repetició solen existir uns factors predisposants: antecedents familiars de bronquitis asmàtica, dermatitis atòpica, rinitis, …; el clima humit, la contaminació ambiental, l’exposició al tabac “fumadors passius”; l’escolarització precoç.; i característiques anatòmiques i immunitàries dels nens petits.

Com totes les infeccions víriques, la transmissió és per via aèria, en tossir, parlar o esternudar.

La tos és el principal símptoma. Normalment el nen comença amb un refredat de vies altes, i que avança progressivament a tràquea i bronquis. La tos sol ser seca a l’inici, principalment si hi ha sibilants o “xiulets”, per passar a ser tova posteriorment, per la secreció de mucositat pels bronquis, amb expectoració. Si el component espàstic és molt important pot haver dificultat respiratòria.

La persistència de febre alta, més de 3-4 dies ens farà pensar en una possible sobreinfecció respiratòria o pneumònia.

Tractament bronquitis

No existeix cap tractament específic.

Es recomanen una sèrie de mesures de suport:

1. Hidratació adequada per fluidificar les secrecions, oferint líquids per via oral amb freqüència.

2.  Permeabilitat nasal amb sèrum fisiològic i aspirar secrecions.

3.  Antitérmics si hi ha febre.

4. Dieta tova, sense forçar al nen.

No es recomana l’ús d’antibiòtics de manera rutinària en nens diagnosticats de bronquitis aguda, ja que la majoria dels casos són produïts per virus; a més, s’ha pogut comprovar que no exerceixen cap benefici sobre la tos, i no prevenen ni disminueixen la severitat de les complicacions bacterianes. Únicament, estarien indicats en casos seleccionats.

Els broncodilatadors inhalats no estan indicats de manera rutinària, només en aquells casos en els quals s’associï broncoespasme. No obstant això, hi ha nens amb hiperreactividtat bronquial que presenten un mínim i fins i tot no apreciable broncoespasme a l’exploració, però que responen de manera espectacular al broncodilatador inhalat, amb resolució de la tos.

Els antitusígens i els mucolítics no es recomanen per la seva falta d’eficàcia i seguretat.

Davant de qualsevol dubte, consulteu amb el voste metge.

# Á. Cansino Campuzano

Hospital Universitario Materno Infantil de Canarias

www.pediatriaintegral.es/numeros-anteriores/publicacion-2012-01/bronquitis-y-bronquiolitis/

# http://www.hospitaldenens.com/fitxes-pediatria/bronquitis

#http://www.cmrn.cat/ca/articles/bronquitis_nadons