L’any 2006 ALBA LACTÀNCIA MATERNA va presentar, en un congrés de lactància materna espanyol, una ponència sobre la lactància materna durant l’embaràs i en tàndem, fruit d’aquesta investigació realitzada amb la recollida de dades de 73 mares que van alletar embassades.

Alguns professionals assistents van expressar la seva preocupació sobre la possibilitat que les dones que alletaven en tàndem no produïssin calostre, sinó llet madura des del principi, o bé calostre amb un valor nutricional i immunològic inferior al de les mares que no alleten en tàndem. Si fos així, això podria afectar l’estat de salut dels segons nascuts i fer que tinguessin una tendència més gran a emmalaltir que els bebès de mares que no practiquen la lactància en tàndem. Hem d’assenyalar, no obstant, que en l’estudi anterior les mares van explicar que en cap cas els segons fills van tenir una salut pitjor ni signes d’haver rebut immunitat insuficient a través de la llet materna.

Va ser llavors quan es va prendre la decisió de realitzar una investigació sobre aquest tema, i gràcies a la col·laboració de Juan Miguel Rodríguez i el seu equip del departament de nutrició de la Universidad Complutense de Madrid, i altres col·laboradors es va poder dur a terme.

A ALBA Lactància Materna es van aconseguir i recollir mostres de calostre de dones que alletaven en tàndem i de dones que només donaven el pit a un bebè i es van enviar a través d’un servei de missatgeria en fred al departament de nutrició de citada Universitat on van procedir a la seva investigació.

Van analitzar les mostres per determinar la concentració de diversos paràmetres immunològics o bioquímics que acostumen a trobar-se en una concentració molt diferent en el calostre i a la llet madura: dues citoquines (TGF- -6), immunoglobulines, IgAs i IgGs totals, lactosa, proteïnes, grasses i vitamina B12.

Van participar 15 dones que alletaven el seu fill durant l’embaràs i que van practicar lactància en tàndem després del part. Es van recollir mostres de llet durant l’embaràs, 5è mes, 6è mes, 7è mes, 8è mes i 9è mes, i es van recollir mostres de calostre de dos dies, quatre dies, una setmana, dues setmanes i un mes postpart.

Paral·lelament, es van obtenir mostres de calostre i llet madura de 10 dones que no alletaren un fill durant l’embaràs ni van fer tàndem. D’aquestes mares només tres van aconseguir aportar mostres de llet estant de 36 setmanes d’embaràs, perquè és més difícil aconseguir-ho si no s’està alletant. Les 10 dones van recollir mostres després del part als 2, 4, 7, 14 i 30 dies.

Tot i això, per falta de pressupost i temps, finalment només es van analitzar les mostres de la setmana 30-35 de l’embaràs amb tàndem, el calostre a les 48 h postpart i la llet madura al mes de postpart en totes les mares.

A l’hora de recollir les mostres de les mares gestants que alletaven, sorprén l’escassa producció que totes presentaven. Cap va ser capaç d’extraure’s la mostra por si sola, no els en sortia, ni manualment ni amb tirallets. Finalment, pel mètode manual i amb perícia, compte i paciència, només van aconseguir extreure-se’n 5 ml per pit. Llavors aquestes mares van comprendre que els seus fills no alletaven per l’aliment nutricional sinó per l’emocional, cosa que és perfectament lícit i no menys important.

Les mostres de calostre postpart de les 25 dones tenien un color groguenc/ataronjat característic, a diferència de les de llet recollides durant l’embaràs (de color blanc). Sembla que la glàndula mamària recluta les substàncies carotenoïdes que donen color groc a la llet a partir del part.

En tots els paràmetres analitzats es van apreciar diferències individuals. Tot i que les mesures de tots els paràmetres van ser molt semblants en les 25 mostres de calostre (TGF- ng/ml; IgA: ~40 mg/ml; IgG: ~0,6 mg/ml; lactosa: ~4,7 g/100 ml; proteïnes: ~2,3 g/100 ml; grasses: ~2,7 g/100 ml; vitamina B12: ~250 mcg/100 ml), sense que hi hagi diferències estadísticament significatives entre elles.

Per una altra part, tampoc va haver-hi diferències estadísticament significatives entre les diferents mostres de llet madura (embaràs, postpart) (TGF-proteïnes: ~0,9 g/100 ml; grasses: ~4,5 g/100 ml; vitamina B12: ~45 mcg/100 ml). En contrast, va haver-hi diferències estadísticament significatives entre les mostres de calostre i les de llet madura en tots els paràmetres analitzats.

El que va sorprendre és que la llet que segreguen les embarassades de 30 a 35 setmanes que alletaven, analíticament NO s’assemblava al calostre, sinó que era pràcticament idèntica a la llet madura.

Aquests resultats no eren esperats, per què més de la meitat de les mares de la mostra de l’estudi anterior de lactància en tàndem havien constatat la suposada aparició del calostre en el segon trimestre d’embaràs segons la seva percepció.

Aquestes mares explicaven que els seus fills més grans alletats van començar a fer deposicions grogues i toves semblants a les que fan els bebès lactants durant el primer mes de vida, sense que això representi cap problema de salut, fet que interpretaven com una senyal de l’aparició del calostre.

Queda, doncs, el dubte de saber en quin moment de l’embaràs la llet es converteix en calostre. Després d’analitzar tres mostres de dones embarassades de 38 a 40 setmanes, Juan Miguel Rodríguez informà que la llet d’aquestes dones que alletaven embarassades SÍ que s’assemblava força més al calostre que a la llet madura. Amb la qual cosa se suposa que el calostre apareix provablement durant els últims dies o dues setmanes de la gestació.

Conclusió final:

No existeixen diferències significatives entre el calostre de dones que alleten un fill durant tot l’embaràs i el produït per les dones que no ho fan, essent el seu valor nutricional i immunològic idèntic en ambdós casos.

# Inma Marcos, IBCLC.

Assessora d’ALBA LACTÀNCIA MATERNA