BasqueCatalanEnglishSpanish

LA DISCIPLINA POSITIVA ENS CONVIDA A ENFOCAR-NOS EN LES SOLUCIONS

Segurament hem provat diferents mètodes a l’hora de fer front als reptes que ens trobem amb els nostres fills/es. Alguns ens fan sentir més còmodes que altres, alguns funcionen a curt termini,…

Si ens posem les ulleres de Disciplina Positiva ens centrarem en els mètodes que compleixen 5 criteris:

  1. Ajuda a que els nens es sentin CONNECTATS.
  2. És AMABLE i FERMA alhora. (Dignitat i respecte per un mateix, pels nens i les situacions)
  3. És EFECTIVA a llarg termini.
  4. Ajuda a desenvolupar HABILITATS socials, emocionals i cognitives per a la vida.
  5. Invita al nen a descobrir les seves CAPACITATS.
  6. Per tant, evitarem CÀSTIGS

Els càstigs

Com a càstig entendríem tant els físics (pegar a la mà, cop al cul,…) com els no físics (cridar, menysprear, ridiculitzar, atemorir, aïllar, amenaçar,…)

Funcionen? A curt plaç “sí”, poden aconseguir l’efecte que vol l’adult, però… no funcionen a llarg plaç. Recorda quan eres petit/a: et van castigar alguna vegada? Què pensaves? Què senties? Mentre escoltaves a l’adult pensaves que tenia raó de castigar-te i decidies canviar d’actitud? Segons paraules de Jane Nelsen, a llarg termini els càstigs provoquen:

Rencor Sentir que d’una banda el càstig no és just i per una altra que no poden confiar en els pares.

• Venjança Els fills voldran guanyar la propera confrontació per reequilibrar el joc de poder.

• Rebel·lió La majoria dels nens no volen la submissió, així doncs, a la propera ocasió, demostraran a l’adult  que no poden obligar-los a fer el que volen.

• Retirada no em veuen”, “no importa”, disminució de l’autoestima: “No valc res”, “estic malament”, “estic horrible”, “mereixo patir”…

 

Per part de l’adult, els càstigs són signes d’impotència (de manca de recursos). Sovint són infligits per l’exasperació del moment, i, per tant, són irracionals, desproporcionats i sense relació amb el “comportament problema”.

Serveixen  perquè es desfogui qui imposa el càstig. Creient que castigant mostra autoritat, es recorre al càstig precisament perquè no se’n té.

Amb la repetició, els nens es “blinden” davant el càstig i el càstig cada cop ha de ser més fort per a que “sorgeixi efecte.

Però, tinguem en compte que, “un nen amb la seva integritat ferida no deixa d’estimar als seus pares. Ell deixa d’estimar-se a si mateixJesper Juul

Un càstig és educar al nen/a en l’obediència, però en lloc de veure l’obediència com una virtut, hauríem de potenciar el sentit crític, l’autoestima, el fer i fer-se preguntes,…

El Dr Dreikurs, un dels precursors de la Disciplina Positiva, ens diu que “un nen que es porta malament és un nen desanimat”, un nen que té una necessitat insatisfeta darrera el seu comportament… Davant del “mal comportament” d’un nen, pregunta’t: Quina necessitat m’expressa?  (moviment, atenció, pertànyer, respecte, ser útil, comunicar-se, autonomia, seguretat,…)

Com ho fem?

Ens enfocarem en les SOLUCIONS  Quin és el problema i quina és la solució?

  1. Primer de tot, davant qualsevol conflicte, ens prendrem un temps (nosaltres i els nostres fills) per gestionar la tristesa o ràbia que puguem sentir en aquell moment i retornar a la seguretat, sols és des d’aquesta emoció podrem buscar una solució que compleixi els 4 criteris que ens proposa la Disciplina Positiva (3 R i 1 U):
  • Relacionada amb la conducta
  • Respectuosa que no causi dolor
  • Raonable sense “trampes”, respectuosa per  l’adult i el nen
  • Útil proporcioni aprenentatges de futur

2.  Després  d’un conflicte, parlarem i farem una pluja d’idees de possibles solucions. A continuació ens qüestionarem si compleix aquests 4 criteris abans d’optar per una o altra. En lloc d’estancar-nos en el problema (passat) ens centrarem en les solucions (futur), i això farà que els nens i nenes siguin part activa i adquireixin recursos, competències i estratègies per a fer front a les diferents situacions conflictives, actuals i de futur.

Quan els nens/es cooperen per trobar una solució, es senten més respectats i això els fa sentir responsables a l’hora de posar-la en pràctica. Els donem seguretat i confiança en la seva capacitat de resoldre conflictes i reparar els errors.

Com a adults, al principi, deixar de banda càstigs i premis potser ens resultarà estrany, però amb la pràctica el nostre canvi suposarà un canvi en el clima familiar i en la manera d’enfocar els conflictes interpersonals amb els fills o altres adults.

 

ANNA PASCUAL