Tots els nens ploren de tant en tant, però, és cert, alguns molt més que d’altres.

Els nens que ploren molt, o que tenen un plor particularment irritant poden estar sofrint “tensions corporals retingudes” causades pel part. Quan perceben aquesta “incomoditat corporal”, no només poden plorar molt, també poden semblar molt més inquiets i malhumorats, i reaccionar molt més enèrgicament davant qualsevol estímul com el canvi de temperatura o el soroll.

Durant aquest període molts nens són diagnosticats de còlic del lactant.

Però realment, què és un còlic?

Els còlics generalment s’inicien al voltant de la segona i tercera setmana de vida del nadó. Cal dir, però, que també trobem casos de còlics just després del naixement. Aquests són els casos més severs.

Segons els estudis entre el 25-40% dels nadons pateixen còlics.  El còlic sever no arriba al 15%. La gran majoria milloren després del tercer mes, però tot i així hi ha nadons que continuen patint-los fins més endavant. (47% milloren en els tres primers mesos, 41% en els sis, i un 12% no millora fins a l’any )*

Quines són les possibles causes o explicacions?

  Estrès durant l’embaràs.

  Quan hi ha hagut algun germà amb còlics anteriorment.

  Alguns aliments de la dieta materna: plàtans, fruita àcida, tomàquets, algunes espècies i  el blat. El cafè i la xocolata també poden actuar com a estimulants.

Cal observar si el nen reacciona amb plor just després de prendre el pit i veure si ho fa quan coincideix amb algun aliment concret.

  Intolerància a la lactosa: la causa més gran de còlic infantil. (Inici 2h després de menjar). Es recomana la substitució per llet d’arròs o avena, ja que la soja no deixa de ser molt flatulenta.

  Tracte digestiu irritat: per un excés de funció i sensibilitat. El nen menja molt sovint i no dóna temps al sistema digestiu a descansar.  (Inici 30-70 minuts després de menjar). Es recomana moderar les tomes i allargar-les lleugerament. Podeu consultar a la vostra llevadora o grup de lactància per assessorar-vos.

  Reflux: La vàlvula d’entrada a l’estómac està immadura i no tanca correctament, això provoca que la llet retrocedeixi en l’esòfag juntament amb l’àcid i irrita greument el tracte digestiu. (Inici als 20 minuts després de menjar). Calma molt la posició vertical per millorar la digestió. A la nit aixecar lleugerament el matalàs perquè no estigui tan estirat.

Què pot fer l’Osteopatia pel meu nadó ?

Els osteòpates revisem les tensions corporals que presenta cada infant causades pel seu naixement.  Diversos estudis han demostrat que el tractament d’aquestes tensions milloren notablement la intensitat i freqüència dels còlics del lactant.

Cal però que coneguis que no hi ha una tècnica concreta per tractar el còlic.

L’osteòpata avaluarà cada nadó i les seves tensions, bloquejos i restriccions per facilitar-li el camí més òptim a recuperar la simetria i la bona funció corporal en cadascuna de les diferents àrees corporals: sistema digestiu, perifèric, columna, crani…

Tots els nadons són únics i diferents i cadascun ha nascut d’una manera particular. Això deixa una empremta en el seu petit cos que cal acompanyar i facilitar.

Les àrees que sovint necessiten més tractament són:

  El crani: el modelatge i les tensions que ha de patir durant el part poden deixar superposicions de les sutures, abombaments o asimetries.

Les que afecten especialment l’os occipital recauen directament en la irritació del sistema digestiu podent crear còlics a causa de la irritació del desè parell cranial.  Està especialment indicat revisar els casos de cesàries, fòrceps i ventoses.

  El diafragma: Sovint el trobem replegat i tens a causa de la torsió que el nadó ha de fer per aconseguir sortir pel canal del part. Això pot condicionar la posició correcta de la vàlvula estomacal; el càrdies, si aquest queda obert i hi pot haver reflux i irritació.

  El sacre i la columna lumbar: També els trobem sovint molt comprimits a causa de la posició intrauterina. És molt més freqüent amb mares que no tenien gaire panxa a causa d’una baixa quantitat de líquid amniòtic o en nadons que han estat gestats més de 40 setmanes i que han sigut molt llargs en néixer.

Durant la sessió l’osteòpata s’assegurarà de tenir les dades que necessita per saber com va anar el part i amb quines possibles tensions s’enfronta el seu pacient.

El tractament manual no durarà més de 20-25 minuts, en funció de la resistència i predisposició de l’infant. El terapeuta sempre utilitzarà maniobres suaus de recol·locació i estirament que no provoquen cap tipus de dolor al petit.

Després de la primera sessió podem trobar diferents reaccions;

  Agravació dels símptomes durant  les primeres 48h.

  Que el nen necessiti descansar i dormir molt més.

  Que el trobem inquiet i malhumorat en les primeres 48h.

*Font: Osteopathy for Children. Elisabeth C. Hayden. D.O. England.

# Judit Montserrat. Osteòpata Col. 3194