L’OMS, l’Associació Espanyola de Pediatria i UNICEF recomanen un mínim de lactància materna de dos anys i després seguir tot el que mamà i bebè desitgin.

El deslletament és una etapa més del desenvolupament del nostre fill/a i ha de ser acompanyada amb amor i paciència, i no s’ha d’acabar mai de manera sobtada sinó que ha de ser un procès progressiu, respectuós on tant la mare com el nadó vagin marcant els seus respectius temps.

Sempre que aquest procés es dóna per decisió de l’adult i no del nen/a (de manera espontània) implica un procés complex d’adaptació emocional i física, tant per a la mare com el nen o nena. Per això, si has decidit deslletar al teu fill o filla, segueix algunes recomanacions perquè puguis vetllar per seguir procés respectuós per a tots dos.

1. És fonamental que tu decideixis si vols realment acabar amb la lactància o no, ja que si volguessis continuar amb la lactància, pots fer-ho. Solament vosaltres, com a família, han de decidir fins a quan alletar.

2. Quan decideixis deslletar, proposat que sigui un deslletament amb temps (per exemple, en un mes) i respectant les necessitats emocionals de la teva filla o fill i del teu cos.

3. El primer és deixar d’oferir el pit (no és el mateix que deixar de donar).

4. El deslletament respectuós és un procés, per això a poc a poc, allarga els temps entre alletament i alletament i canvia-les per un joc o per altres menjars. Intenta oferir aquestes “alternatives” abans que el teu fill o filla demani de mamar, per evitar el conflicte.

5. Quan la teva filla/o et demani de mamar, dóna-li una mica i després convida-li a fer una altra cosa, recorda que no només s’alimenta amb la teva llet, també és un espai de molt contacte i afecte, per la qual cosa hauràs de reemplaçar-ho per moltes abraçades i arrauleixis també.

6. La lactància no pot ser la solució a tots els problemes que el teu fill o filla enfronta, per això és important que generis noves estratègies per donar consol i afecte prèvies a iniciar el deslletament.

7. Si el teu fill o filla s’emmalalteix i demana novament mamar, o si la situació li altera massa, pren-ho amb calma, dóna-li novament pit i després d’uns dies comença una altra vegada a intentar-ho, no hi ha dificultat.

8. Respecta els seus temps i els teus. Recorda que no hi ha manera en què li faci mal seguir prenent la teva llet, i que en una mica de temps més o menys, es deslletarà igual, però val la pena fer-ho de poc.

9. Si vols fer un deslletament parcial també és una bona alternativa, per exemple, pots deixar de donar-li durant el dia i mantenir una presa abans de dormir; és una excel·lent manera que es relaxi i dormi més fàcil i millor. A més la teva llet segueix alimentant-li i aportant defenses.

10. És molt important que el pare també participi d’aquest procés. La decisió és dels 3 i han d’ajudar-se. Si no hi ha acord, el nen o la nena queda en el mig dels dos i pot generar inseguretat addicional en el procés del deslletament. El pare pot ser un gran suport en oferir consol i afecte alternatiu al que lliurava la mare durant la lactància.

11. Finalment, tingues en compte que són canvis molt importants per al teu fill/a, per la qual cosa, en tant que sigui possible, evita ajuntar-ho amb altres canvis significatius. Per exemple, si el teu fill/a s’acaba d’incorporar-se a la llar d’infants, tu acabes de tornar a treballar, ha nascut un germanet, una mudança, etc. És millor esperar que estigui ben adaptat a un canvi abans de començar el deslletament.

Per a bebès majors d’1 any

Una cosa fonamental és triar el moment idoni per al nen, com també és important triar un moment on tinguis temps per poder dedicar-li  (vacances…).  Pensa en tot el que suposa el pit ( a més de llet) i que has de compensar: en comptes de teti anem a jugar, anem a fer una passejada, mimitos, carícies, ajuda’m a fer el sopar…

La negociació, negociació i negociació!!!

Els bebès entenen moltíssim a pesar que encara no sàpiguen parlar, són comprensius i bons per naturalesa segur que ho entendran, per això és bo explicar que mamà està cansada que necessita dormir i descansar. El normal és oferir-los alguna cosa a canvi petons, abraçades, fins que es torni a dormir, no pretenguis llevar el pit sense oferir-los res, els bebès són generosos, al principi costarà treball, però a poc a poc ho aniran acceptant.

“pla pare”

La majoria dels nens que pren pit, es queden adormits mentre mamen. Això és una cosa molt còmode que ens ofereix la naturalesa per poder dormir als nostres fills, no obstant això de vegades pot ser molt cansat per a la mare si el nen es desperta molt a les nits i demana el pit per tornar-se a dormir.

El Pla Pare és un sistema molt respectuós i amorós per al nen que serveix per anar retirant el pit en els despertessis nocturns. En realitat és molt senzill d’aplicar:

El bebè es col·loca al costat de pare en lloc d’al costat de mare per dormir. Així fa olor menys la llet materna. Si es desperta el pare intenta calmar al nen amb alguna cosa que li relaxi: cantar una nana, xumet, massatge, carícies en el pèl, passejar-ho per l’habitació, etc. Si plora i no es calma, la mare acudeix i li dóna el pit (no es tracta de fer plorar al nen)

A poc a poc, encara que sembli que no hi ha avanços, segur que sí que els hi ha.

Si tens dubtes pregunta en el teu grup de lactància més proper!!!