dormir_osFa quasi tres anys que no sé què és dormir bé… al principi de l’embaràs l’angoixa de dormir sobre el costat esquerre em feia que em despertés i em girés per tal de què la vena cava no tingués pressió i afavorir el recorregut de la sang a la placenta. Després d’uns mesos, quan t’acostumes a dormir giradeta, la ciàtica, les rampes i el mal d’esquena fan que dormir sigui una tortura i cap al final de l’embaràs, la bufeta de l’orina et juga una guerra particular que et fa anar al vàter cada tes per quatre. Si a això li afegim que el meu lavabo està al pis de sota, l’odissea de pujar i baixar escales amb la panxa d’un elefant fa que les nits siguin més llargues que els dies.

Dorm, dorm, et diu la gent. Aprofita que quan vingui el bebè no dormiràs… Doncs no, … no dormiràs!, ni dormiràs ni dorms. Els primers dies perquè una nova personeta depèn de tu les 24h del dia, i tu depens d’ella dia i nit. Mires que respiri si fa estoneta que no diu res, te la poses al pit durant hores… perquè la llevadora t’ha dit que donar el pit no és cosa de 15 minuts i tu, quan fa tres quarts d’hora que estàs asseguda al balancí decideixes que ja ha menjat prou, t’aixeques per tornar al llit i la peque es desperta reclamant més or blanc… o seran còlics?, no tens ni idea. Tot és nou i no dorms…

Amb les setmanes les preses es van regulant. I tant!!! La nena era com un rellotge!, cada dues hores, ni un minut més ni un minut menys. Això sí, durant tot el dia i tota la nit. Tranquil·la… et diuen, a la nit començarà a dormir més i no es despertarà tant… no, no. Que va, cada dues hores i un minut! I així van passant els mesos, els vostres ritmes s’han complementat i abans de què la nena es desperti del tot ja li has cascat el pit per a què no plori (“bendito colecho” 😉 ).

A mesura que es va fent més gran, la son et pot cada vegada més. Per sort la nena ja té la capacitat d’aixecarte la samarreta i anar a buscar allò que vol, i després d’unes quantes succions, es torna a dormir sense que t’adonis conte de què heu estat així tota la nit. Al cap de l’any, estàs tan cansada que marxes al llit a dormir a la nena i t’adorms abans que ella. Per sort ja no fa tanta teti, segurament amb un parell o tres de vegades ja en tindrà prou, i sí, finalment les preses s’allarguen.

A l’any i mig només es desperta una o dues vegades per mamar. El dia que dorms tota la nit del “tirón” no t’ho pots creure, ni t’ho creus, perquè a mi encara no m’ha passat, i és que quan comencen els mals de cames el problema s’agreuja com mai hauries sospitat. (Ja ho deien ja, a nens més grans, problemes més grans…) I és que sí, sr. els mals de creixements d’aquells que alguns reneguen, existeixen!. No tots els nens els pateixen però els que sí els sofrim, sabeu de què va… però les nits passen i segueixes sense dormir, no saps com però has passat de donar-li el pit, a intentar calmar-li el dolor, a calmar-la del seu son terrorífic del que ni ella és conscient, perquè en realitat està adormida. Que la teva filla es desperti cridant amb un plor i una por incontrolable i no reaccioni a la teva veu és molt dur… ¿Com calmes a una persona que està somiant desperta? Amb paciència, amor i comprensió… ara ho sé, però el primer dia no entenia res!!!

Ja hi han passat dos anys, dos anys i dos mesos concretament des que l’Ariadna va néixer, i encara no sé què és dormir bé. Ahir mateix es despertava cridant “mami, mami, tinc una pisadilla”, tranquil·la amor, mami està aquí per abraçar-te i que no et passi res. Vale mami, em fas cosquilletes?? ;0 I la nena s’adorm mentre la seva mami li fa cosquilletes….

I sí, m’agradaria dormir, però no crec que torni a dormir mai més com dormia abans. Crec que mai podré, perquè si ella no em desperta, em desperto jo per taparla, o per girarla, perquè no caigui del llit, o simplement per agafar-li la maneta i descansar al costat de la meva princeseta. I és que no sé que és dormir ni descansar si no la tinc al meu costat…

Feliços somnis, mamis i que visqui el collit! Segur que quan siguin grans no dormirem pantint perquè encara estan de festa… ;P

Artículos Relacionados

Hacer Comentario