“Dona experta, sense formació específica reglada, que dóna suport i assistència a les embarassades durant la gestació, el part i el pospart“

Doula té les seves arrels en la tradició de dones que recolzen a altres dones durant el part i el naixement. En l’antiguitat, aquest suport es proporciona típicament per un membre de la família o una dona local amb experiència. Com l’atenció materna als països industrialitzats ha evolucionat per ser més medicalitzat, i com a famílies van començar a viure més lluny dels nuclis familiars, les embarassades reben menys suport familiar. La doula ofereix físicament i contínuament, suport emocional durant l’embaràs, el part i el naixement, però no proporciona atenció mèdica o d’infermeria. En l’última dècada, el paper ha evolucionat per incloure l’atenció pospart que abasta onze àmbits del suport (McComish i Visger, 2009).

Després de les declaracions del president del Consejo General de Enfermería Máximo González Jurado envers “l’Informe Doulas” presentat fa uns dies, tinc la necessitat de parlar d’aquesta figura. A més de les dures acusacions envers les doules, arremet contra les infermeres i llevadores que segons ell, col·laboren “muntant xiringuitos” i formant doules i segons les seves paraules “seran perseguides i expulsades de la professió”. A veure senyor Máximo, començarem amb una miqueta d’història per a què es replantegi la seva caça de bruixes i miri de ser objectiu, ja que si ha de perseguir i expulsar algú de la professió que sigui per motius més coherents i objectius com la mala difamació envers la lactància, la violència obstetrícia o la mala gestió de protocols obsolets en la mort perinatal, entre d’altres.

Antecedents

Els doctor Marshall Klaus encarregat de la unitat de vigilància intensiva neonatal a la Universitat de Stanford en 1967, va descobrir que molts pares de bebès prematurs i malalts, separats de la mare en el moment del naixement, estaven tenint dificultats per vincular-se als seus bebès. Klaus va unir forces amb el Dr. John Kennell, el seu col·lega de la Universitat Casi Western Reservi, per estudiar la vinculació. Desprès de molts estudis el seu treball va ser fonamental per permetre als pares dels nens a terme, estar amb els seus fills durant els primers moments després del naixement.

Van seguir estudiant la importància de la vinculació i durant la dècada dels 70, en una època on la intervenció per cesàries i l’ús de fàrmacs era molt elevat, M. Klaus i J. Kennell per tractar de solucionar el problema, van decidir realitzar un estudi separant a un grup de mares que eren ateses amb les intervencions, i l’altre grup era acompanyat només amb altres dones.

Klaus i Kennell van descobrir la importància del suport emocional i físic continu d’una altra dona a les dones en treball de part.

Van aconseguir comprovar que el grup que era atès solament amb altres dones, requerien menys intervencions; aquest estudi es va realitzar diverses vegades i van comprovar que la companyia d’altres dones en el part produïa un efecte positiu en el desenllaç dels mateixos. Van definir aquestes acompanyants com a doules, com ja va fer l’antropòloga Dana Raphael, que va introduir la paraula grega doula al llibre El Tierno regalo: Lactancia Materna ( Raphael, 1973) El terme va ser utilitzat originalment per descriure a una dona que ofereix atenció pospart. La paraula doula ara s’ha ampliat per abastar una dona dedicada a proporcionar benestar físic, emocional, informatiu i suport de defensa a la dona durant el pre, peri i posnatals.

En aquest article no entrarem a debatre les competències de les doules , ja que queden ben explicades en la definició del principi, però si voleu saber-ne més, podeu llegir la revista núm. 3 de MUM’S “Entrevista a una Doula”. El que sí que vull és donar a conèixer l’existència de molts estudis que confirmen que l’acompanyament de la doula és molt beneficiós tant per a la mare com per al nadó.

Estudis

A The Journal of Perinatal Education 2006 en “Les percepcions de la dona respecte al suport d’una doula” on l’estudi qualitatiu explora les percepcions de les dones sobre el suport d’una doula que van rebre en el període perinatal, amb l’objectiu de descriure els detalls de les seves experiències. Els participants de l’estudi van ser dones que van tenir parts en hospitals amb el suport d’una doula certificada. L’anàlisi de les entrevistes van indicar que els participants en l’estudi van tenir experiències positives amb el seu suport doula, moltes menys intervencions mèdiques durant el treball de part i menys cessàries. Les doules van ser capaços d’ajudar a les dones a complir les seves expectatives de naixement, i les dones sovint van indicar que les doulas van proporcionar suport excepcional.

En les implicacions per a la recerca i la pràctica citades a l’estudi, les dones van trobar suport de la seva doula ser extremadament positiu. L’estudi suggereix la inclusió d’informació sobre el paper de l’atenció doula en programes d’educació per als metges i infermeres, a les classes d’educació contínua, i a les classes de preparació per al part, per tal fomentar pràctiques interdisciplinàries que en última instància beneficiïn a la família. A més dels punts positius identificats en aquest estudi, els serveis de doulas previstos a l’hospital podrien oferir suport addicional per a l’equip-i-naixement de treball, alleujant així de la càrrega en el personal, mantenint un suport adequat a l’embarassada i la seva família.

Les conclusions d’un altre estudi, “Post-part doulas: motivacions i percepcions de la pràctica.” (Midwifery 2011)

desvelen que les noves mares veuen les llevadores i metges esporàdicament després de la seva sortida de l’hospital. Les doules pospart omplen aquest buit en la continuïtat de l’atenció mitjançant el suport a les famílies en la seva transició a la vida amb el seu nou bebè. La comprensió de les creences, valors i pràctiques d’aquest suport ajuda a les mares a  integrar eficaçment l’atenció doula en la cura de les dones i els nens.

El seu enfocament és l’apoderament de les mares i les seves famílies. Això s’aconsegueix mitjançant el suport a les dones i prenent la perspectiva de la mare. En el període pospart, el suport consisteix a estar present, escoltar activament, la protecció, i la traducció dels nous coneixements en la realitat quotidiana de la criança dels fills. Apoderament implica l’afirmació i ajudar a les mares i pares a tenir el control i l’elecció en el procés de transició a la paternitat.

Finalment, us adjunto un extracte d’un altre estudi publicat al US National Library of Medicine National Institutes of Health on s’estudia “el Suport emocional continu durant el part en un hospital d’Estats Units”. (Departament de Pediatria, Universidad Case Western Reserve, Cleveland, OH. On es conclou que:

La presència contínua d’una figura de suport (doula) durant el part en els estudis realitzats redueix la necessitat de cesària i altres intervencions. En un hospital d’Estats Units amb les pràctiques obstètricas modernes, 412 dones nulípares sanes (dona que no ha donat a llum a cap fill) en el treball van ser assignats aleatòriament a un grup recolzat (n = 212), que va rebre el suport continu d’una doula i un grup observat (n = 200) que es va controlar mitjançant un discret observador.

Suport continu del part va reduir significativament la taxa de parts per cesària (grup recolzat, 8%; grup observat, el 13%; i el grup de control, 18%) i els parts amb fòrceps. L’anestèsia epidural en els parts vaginals espontanis van variar entre els tres grups (grup recolzat, 7,8%; grup observat, el 22,6%; i el grup control, 55,3%). L’ús d’oxitocina, la durada del treball, perllongada hospitalització infantil i febre materna va seguir un patró similar. Els efectes beneficiosos de la doula posen en relleu la necessitat d’una revisió de les pràctiques obstétriques actuals.

Això és un petit recull d’estudis que he recopilat de la US National Library of Medicine National Institutes of Health, on pediatres llevadores i mestres de postgrau de Salut Pública del Programa de Formació de Salut Matern-Infantil Pública de Lideratge de la Universitat de Washington, Seattle, han escrit i evidenciat resultats que sí que haurien de tenir-se en compte abans de recolzar un suposat informe sobre les doules. Que hi ha intrusisme, sí, però també hi ha professionals del sector sanitari que la “pifien” com el dr. José María González Cano i el seu llibre «Víctimas de la lactancia», (per seguir parlant de temes mediàtics actuals).

 

La veritat és que actualment una petita part del sistema sanitari està en “peus de guerra” en lloc d’empatitzar, recolzar i proposar una aposta comú per la millora i el benefici de les famílies i del sector. Tant de debò els professionals sanitaris apostin pel canvi i totes aquelles llevadores, infermeres, pediatres i personal a càrrec de la salut pública alcin la veu i aconsegueixin actualitzar protocols i pràctiques obsoletes.

MUM’S dóna suport a tots els professionals sanitaris que volen una sanitat de qualitat, defensa l’acompanyament i totes les pràctiques que milloren la qualitat de vida de les famílies i els infants.

Bibliografia:

www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2013951

www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3048903/

www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/?resource=pmc&term=PMC1804309

Artículos Relacionados

Hacer Comentario