Fa uns dies, mentre participava en una taula rodona, en el marc de la setmana contra la violència vers les dones, organitzada per Joventut de l’Hospitalet de l’Infant, van parlar de dades molt alarmants on diversos informes i estudis constaten un augment de les actituds masclistes entre joves. Crec que és necessari doncs, conscienciar-nos per tal de prevenir-les, especialment entre infants i adolescents.

Per aconseguir una societat igualitaria hem de començar una educació no sexista en els primers anys de vida. És important conèixer com s’adquireixen els rols i estereotips de gènere, els factors que influeixen en el seu aprenentatge, i el paper que per a la infància juguen les persones adultes com a models en l’adquisició dels mateixos.

Adquisició dels estereotips de gènere

Com es transmeten els valors i
els estereotips de gènere en la família?

Les mares, els pares i les/els educadors/es són els principals transmissors de valors i estereotips de gènere.

Abans del naixement del bebè.

Abans del naixement del bebè, normalment la família ja està preparant una educació diferent si és nena i si és nen. L’habitació del bebè, l’espai per a les primeres experiències, es disposa de manera molt diferent per a una nena i per a un nen.
– La decoració: Si és nena, s’utilitzen el color rosa, els llaços, les flors, els volants… Si és nen, s’utilitza el color blau, els animalitos i adorns més seriosos.

– Les joguines: a l’habitació de les nenes hi ha nines i joguines domèstiques (cuines…). A l’habitació dels nens, hi ha cotxes, materials educatius, esportius i animals.

Des que comprem el primer objecte de decoració estem assignant al contingut d’identitat de gènere, establint diferències entre nen i nena, portant-nos a fomentar, estimular i orientar a les nenes a les activitats domèstiques i cures assistencials i als nens cap a activitats professionals o fora de casa.

Com la societat no està acostumada a educar en la igualtat, la publicitat, la televisió, els fulletons de les botigues i hipermercats, etc., anuncien les joguines i la decoració en funció del gènere, és a dir, diferents per a les nenes i per als nens.

Forma de tractar a les filles i fills.

Quan neix un bebè, una de les primeres preguntes que es fan és si és nen o nena, posant-se des d’aquest moment en funcionament una sèrie d’estereotips socials lligats al sexe i que van a influir directament en la seva interacció amb ell.

D’aquesta forma és com a pares i mares comencen a relacionar-se de forma diferent amb el seu fill/a, se’ls valora coses diferents, el joc, el llenguatge que s’empra i les expectatives cap a uns i unes altres són diferents, donant lloc a una precoç adquisició dels papers estereotipats de gènere que van a condicionar la personalitat infantil, desenvolupant capacitats, destreses, habilitats… diferents per possibilitar l’adequació del fill o filla al que la societat espera segons el seu sexe.
Vegem algunes situacions:

Si la nena o el nen està intranquil
Si és nena, s’interpreta que està nerviosa i la bressolem per tranquil·litzar-la. Si és nen, s’interpreta com a desig de jugar i es juga amb ell.

Possibles conseqüències a llarg termini:
· Nena = Si s’inquieta, tendim a bressolar-la i la nena es mostra “passiva”
· Nen = Si s’inquieta, llavors diem que el nen és més “actiu”

Com ens comuniquem amb la nena i el nen?
A través del llenguatge, la mare i el pare transmeten les diferències socials en funció del sexe. Utilitzen així diferents expressions tant gestuals, per mitjà de signes o orals. Totes tenen una referència social.
A la nena, li diem “bonica”, “preciosa”… Generalment s’usen més diminutius, carícies i somriures que reforcen la “conducta femenina”.

Al nen, se li diu “bitxo”, “bandarreta”… Generalment se li parla menys que a les nenes, i s’usen adjectius que reforcen la conducta viril. Es juga més amb ells, se’ls acaricia menys.

Possibles conseqüències a llarg termini:
· Nena = Se li transmet que té més feblesa, inferioritat i està més capacitada per al llenguatge, la comunicació i l’expressió de sentiments.
· Nen = Se li transmet que té més força, superioritat, està menys capacitat per a la comunicació i és més capaç de controlar els seus sentiments.

Què succeeix amb la forma de vestir?
Si és nena, se la vesteix amb robes i sabates delicades, buscant l’estètica.
Si és nen, se’l vesteix amb robes i sabates còmodes, buscant la funcionalitat.

Possibles conseqüències a llarg termini:
· A la nena se li transmet la idea de fragilitat i delicadesa. Es limiten els seus moviments, dificultant el seu accés a tot tipus de jocs i situacions.
· Al nen se li transmet la idea de força i agilitat. Té més llibertat de moviments, i pot practicar tots els jocs, córrer, saltar, grimpar…

Qui fa les tasques domèstiques?
Si és nena, té l’obligació de netejar i ordenar la seva habitació, ajudar a la seva mare a cuinar i anar a comprar; si és nen, no.
Possibles conseqüències a llarg termini:
· Nena = Se li transmet la idea que les dones han de cuidar de la llar i la família i acceptar el tenir menys temps lliure que els nens. Aprenen a donar més importància a la família que als seus projectes personals (treball, formació…).
· Nen = Se li transmet la idea que netejar, cuinar, etc., és responsabilitat de la dona. Se li prepara per no compartir les tasques domèstiques amb la seva parella i per no valorar el treball de la llar.

Les dones, tradicionalment, assumeixen la responsabilitat de la llar, com les tasques domèstiques, la cura i l’educació de les filles i fills i l’assistència i atenció a altres membres de la família. Per tot això, manquen de temps per a elles mateixes i de la llibertat de desenvolupar-se personal, professional i socialment.

Com aconseguir la igualtat en la llar?
Amb el repartiment del treball domèstic entre tots els membres de la família, significarà també una responsabilitat de les filles i els fills en les tasques de la casa.

El joc com a mitjà d’adquisició d’estereotips.

El joc simbòlic, característic en les nenes i nens d’edats compreses entre 3 i 6 anys, juga un important paper en aquesta imitació de models. Els nens i nenes reprodueixen les escenes quotidianes de comunicació i relació que viuen diàriament, reproduint-se rols socials que les persones adultes exerceixen en la vida, donant-se així un aprenentatge natural i espontani dels rols imposats a cada sexe.

Observant els jocs espontanis de les nenes i nens, podem veure que els continguts d’ells varien segons els sexes. En la nena, es donen jocs més tranquils i joguines menys variades (nines, joguines domèstiques…). En el nen, es donen jocs més físics, bruscs i joguines més variades. Els nens preferiran jugar a guerres, ser pilots, bandits, etc.., triaran com a companys de joc als del seu mateix sexe, i si deixen intervenir a alguna nena, serà víctima d’un rapte, i els “valents” companys la salvaran.

Possibles conseqüències a llarg termini:
· Nena= Desenvolupa sentiments de fragilitat, feblesa, menors possibilitats d’explorar el món que l’envolta. Els seus jocs la preparen per al seu futur paper de mare i mestressa de casa.
· Nen= Desenvolupa sentiments de força, possibilitats d’explorar el món i la societat. Els seus jocs ho preparen per participar en la societat, en qualsevol activitat, professió o ofici.

Influència d’altres agents
en l’aprenentatge dels rols sexuals.

La nena i el nen no es veuen només influenciats per l’aprenentatge dels rols sexuals per les persones adultes, sinó també pels iguals, necessiten sentir-se també acceptats pels companys i companyes de jocs.

Un altre factor important d’influència són els mitjans de comunicació. A través d’anuncis i programes van transmetent informació dels papers propis de cada sexe que els nens i nenes van assimilant de forma inconscient, arribant-los a integrar en els seus comportaments com alguna cosa natural, més encara quan els missatges televisius coincideixen amb allò que observen en els seus pares, mares i en les altres persones que els envolten.

També succeeix el mateix amb els contes tradicionals, els personatges dels quals porten una càrrega de valors i actituds molt esteriotipados: nens valents, forts, intel·ligents, són presentats com a herois o salvadors; nenes poregoses, bones, obedients, afectuoses, delicades que tenen com a premi a l’heroi o príncep “amb les qualitats del qual fins a una pobra cenicienta pot arribar a ser princesa”, nenes desobedients, dolentes, entremaliades, contestonas que sempre acaben malament.

Veiem per tant, que els contes tradicionals han servit i segueixen servint per transmetre i mantenir els prejudicis socials, en ser els seus personatges models que nens i nenes imiten.

Coeducació

La coeducació és l’educació no sexista: educar en igualtat a nenes i a nens perquè es desenvolupin com a persones i per evitar la discriminació pel seu sexe. La coeducació ha de ser un esforç de tots: la família, l’escola, els mitjans de comunicació, etc.

La coeducació té com a fi que no existeixin discriminacions ni desigualtats per motiu del gènere.

Paper de l’escola en la coeducació.

L’escola és el principal agent educatiu de la infància i la joventut. En ella no només s’aprenen coneixements sinó que també s’adquireixen actituds, valors i normes de comportament. A l’escola, l’educació no sexista implica la participació no només del professorat sinó també de la família i la societat en general.

Algunes de les propostes coeducativas dins de l’escola són

Observar si les nenes i els nens mostren a l’aula o fora d’ella una actitud respectuosa i tolerant amb els altres.
·
Des de les primeres etapes escolars fomentar, en els jocs i dinàmiques, que no es discrimini a ningú practicant la inversió de papers. Per exemple, fer obres de teatre on les nenes puguin fer de nens i els nens puguin fer de nenes.
·
Ensenyar a les nenes i nens a utilitzar les joguines indistintament, sense pensar en el gènere.
·
Formar al professorat perquè sàpiga treballar contra el sexisme a l’escola.
·
Fomentar la creació de tallers coeducativos dirigits a les mares, pares, tutors/es, etc.
·
Estimular a les nenes i als nens perquè triïn els estudis i professions que els agradin. Tradicionalment, la societat ha assignat professions diferents segons el gènere, però no hi ha professions “femenines” ni “masculines”, sinó que cada persona ha de triar d’acord amb els seus gustos i aptituds personals.
·
Sensibilitzar a les famílies en la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i el repartiment de tasques domèstiques.

Valorar la diversitat a l’escola com una
riquesa social.
·
Introduir la perspectiva de gènere en totes les matèries escolars. Per exemple, ensenyar que
a més d’homes també hi ha dones polítiques, científiques, filòsofes, pintores, escultores…

Paper de la família en la coeducació.

Una família és una unitat de convivència, i podem distingir a grans trets:

Famílies tradicionals: Aquelles on les funcions entre les dones i els homes es donen per les relacions de poder i jerarquia dins de la llar. És una llar en el qual el pare és el cap de família i exerceix l’autoritat, i la mare és la responsable de la cura de la casa i dels fills i filles.

Aquesta situació està canviant, cada vegada existeixen més famílies com:
Famílies que decideixen viure en igualtat: Aquelles en les quals la convivència està basada en els principis d’igualtat i on tant les mares i els pares comparteixen l’atenció i cura de les filles i fills. Són famílies en les quals les filles i fills també aprenen que no hi ha diferència entre les funcions de mare i pare, perquè tots dos comparteixen i aporten la seva col·laboració i dedicació.

Com educar en igualtat?

• Les tasques domèstiques es reparteixen per igual entre homes i dones (rentar la roba, fer el menjar, cuidar al bebè, arreglar electrodomèstics, …).
• Les dones i els homes tenen el mateix poder per decidir (la mare i el pare, conjuntament, decideixen com administrar els diners, a quina hora vindrà d’una festa el fill o la filla…).
• Les opinions de la dona tenen el mateix valor que les de l’home.
• Les dones i els homes tenen el mateix temps per descansar i fer les coses que els agraden (llegir, anar al cinema, quedar amb les amigues o amics…).
• El treball remunerat de la dona té igual valor que el treball de l’home.
• No usar la força o amenaces amb les filles i fills. Cal discutir les diferents opinions i no usar el “perquè ho mano jo” o “perquè sí”.
• Les tasques domèstiques es reparteixen per igual entre filles i fills.
• Ajudar al fet que les teves filles o fills expressin els seus sentiments. No obligar-los a assumir un rol segons
el gènere (les nenes i els nens tenen dret a plorar, a riure, a enfadar-se, …).
• Deixar que les nenes i els nens triïn les joguines i els jocs sense que el sexe els condicionis (els nens també tenen dret a jugar amb nines i cuinetes, mentre que les nenes tenen dret a jugar amb cotxes, jocs de construccions …).
• Ensenyar a nenes i nens que hi ha moltes maneres de ser dona i de ser home perquè puguin desenvolupar una identitat pròpia amb la qual sentin a gust.
• Ensenyar als teus fills o filles al fet que es respectin i respectin totes les formes de sexualitat. Que visquin una sexualitat sana i responsable.
• Seleccionar per a les teves filles i fills contes, còmics, còmic, programes de televisió on es presentin models de nens i nenes amb les mateixes capacitats.
Coresponsabilitat a la llar

Igualtat A la llar.

La igualtat a casa, la coresponsabilitat domèstica, és el contrapunt necessari per aconseguir la igualtat completa al món laboral. No aconseguirem mai una igualtat real si la dona segueix portant una doble o triple jornada. Això comporta que perquè la dona treballi, ha de fer un sobreesforç continu i ha de renunciar, pràcticament, al seu oci i temps lliure.

• L’home o, millor dit, el canvi necessari que s’ha de produir en l’home és el principal recurs amb que podem explicar per facilitar la conciliació de la vida familiar, laboral i personal, i amb això, la plena incorporació de la dona al món laboral.

• L’objectiu és aconseguir una situació de plena coresponsabilitat domèstica i d’una plena, també, paternitat. Això implicaria que tant home com a dona assumeixen per igual la responsabilitat i les tasques de comporta el manteniment de la llar i la cura dels/as fills/as.

• És fàcil imaginar que aquesta situació sí que significa un canvi radical per a la vida de la dona i si que facilita, realment, la plena incorporació de la dona a la vida laboral. Lògicament, faran falta altres ajudes complementàries, però aquesta és l’arrel del problema: “la divisió sexista de les funcions dins de la casa i la família”, amb la qual cal acabar.

Què és la coresponsabilitat domèstica?.

La coresponsabilitat domèstica és una situació de superació dels rols de gènere en la llar comuna. Consisteix que entre els homes i dones que conviuen, no hi hagi una divisió funcional del treball de la llar en funció del gènere, sinó que tots dos, dones i homes, es responsabilitzin per igual de l’organització i realització de les tasques necessàries per a un correcte manteniment de l’espai comú.

Consisteix, doncs, en una distribució equitativa i democràtica de les responsabilitats i activitats domèstiques.
Els homes necessiten conquistar la llar, encara que la immensa majoria d’ells encara no ho saben. El patriarcat ha fet a l’home “menys apte” per a les tasques domèstiques, la qual cosa comporta que siguin persones depenents d’altres per a la seva vida diària.

Font:
http://fongdcam.org
PILAR ALFONSO y JUAN PABLO AGUADO.

Artículos Relacionados

Una Respuesta

Hacer Comentario