Fills adoptats. Testimoni

part 1: introducció

L’adopció de nens a Espanya ha augmentat exponencialment en els darrers anys situant-se en les taxes més altes del món només superades per les produïdes als Estats Units.

Xina és el principal país d’origen dels nens adoptats. El segueixen Rússia, Ucraïna, Colòmbia, Perú, Índia, Kazijistán, Nepal, Etiòpia, entre altres.

Aquests nens tenen la fortuna de ser rebuts per famílies acollidores amb una alta motivació per tenir fills i que solen disposar dels recursos afectius i econòmics per a atendre’ls. Del que, sovint, no disposen els pares adoptius és informació concreta sobre els símptomes i comportaments que són habituals en aquests nens i la forma de ajudar-los. Amb això no volem dir que tots ells, de forma inevitable, vinguin amb una carrega afegida de problemes, sinó que són comuns una sèrie de trets psicològics que cal conèixer.

Cada nen arriba amb la seva pròpia història i vivències personals. Segons l’edat d’adopció, pot haver passat per diverses institucions, famílies d’acollida, etc. Tot això sol suposar a edats primerenques la impossibilitat d’establir una vinculació adequada i, per tant, són susceptibles de presentar certes característiques emocionals i del comportament que cal entendre per ajudar-los.

En aquest cas tractarem d’exposar les peculiaritats d’aquest nens, les seves necessitats i la forma d’acompanyar-los en tot el seu procés de maduració i integració, primer a la família d’acollida i després en el seu nou entorn social.

Els diferents factors

Igual que succeeix amb la majoria dels nens, qualsevol fill adoptat presenta una sèrie de característiques cognitives, intel·lectuals i emocionals que són conseqüència directa d’una sèrie de factors tants interns com externs, alguns d’ells fora del nostre control. Altres perfectament coneguts i controlables.

En general podem afirmar que la seva forma d’adaptar-se, desenvolupar-se i actuar davant l’entorn familiar i social ve determinada per la conjunció dels següents factors:

a) Factors Genètics – Hereditaris

Avui en dia, cada vegada més, coneixem el complex sistema genètic que permet la transmissió de determinades característiques fenotípiques i de personalitat. Podríem afirmar que el nostre codi particular ja ens predisposa a tenir uns determinats trets de personalitat, intel·ligència, etc, que en interacció amb el món exterior i les diferents vivències forjaran la nostra forma de ser i relacionar-nos.

Una de les incerteses que podem tenir amb un fill adoptat, especialment en aquells que vénen de països llunyans i amb pocs recursos, és la manca d’informació o desconeixement de la història familiar del nen. És a dir, si hi havia antecedents de salut mental en la família o factors de risc en els progenitors (abús de substàncies, etc.). Desconèixer aquestes dades comporta el risc d’ignorar patologies de transmissió genètica de les quals no som conscients i, per tant, no podem prendre mesures preventives a temps.

No es tracta de descartar a aquells nens que presentin problemes d’aquest tipus, sinó més aviat, de conèixer la realitat del mateix per acceptar la seva condició i començar a treballar-hi.

Els pares adoptius han de conèixer tota la informació disponible sobre el nen i la seva família i, alhora, decidir si estan preparats per acollir un nen/a, si és el cas, amb necessitats educatives especials o amb alguna problemàtica genètica.

b) Problemes mèdics

Les malalties sofertes pel nen o la seva història evolutiva solen estar a l’abast en els diferents informes que proporcionen les autoritats de cada país d’origen. Igualment, l’estat de salut, en el moment de l’adopció, es pot valorar a través d’un examen pediàtric. És important conèixer l’existència de possibles problemes ja que aquests poden produir malformacions congènites no sempre diagnosticades a temps o patrons de conducta atípics en la infància.

c) Experiències vitals

Història prèvia d’adopció (possibilitats de vinculació afectiva).

A nivell psicològic el factors que resulten més significatius en la futura conducta del nen adoptat són els anomenats problemes de vinculació que, en alguns casos, deriven en Trastorns del vincle.

En l’actualitat, no hi ha cap dubte que la salut psicològica dels nens des d’edats molt primerenques, ve condicionada per la qualitat i freqüència de les relacions interpersonals. De totes aquestes primeres relacions, hi ha una que anomenem “afecció” i que constitueix un dels suports bàsics per estructurar una personalitat sana.

L’ Afecció (o vincle afectiu) és una relació especial que el nen estableix amb un nombre reduït de persones, normalment amb els pares biològics, especialment amb la mare ja que els uneix un llaç previ que es va construir durant l’embaràs i que ve determinat genèticament com a mètode per assegurar la supervivència del petit.

Els nens que van ser institucionalitzats abans dels tres anys en centres d’acollida o van passar per diverses famílies, és molt probable que no hagin tingut la possibilitat d’haver-ho establert durant les etapes crítiques, això comporta el desenvolupament d’un perfil psicològic peculiar que més endavant exposem.

L’edat d’adopció

En general podem afirmar que el procés d’adopció s’hauria de fer com més aviat millor per eliminar factors de risc. A mesura que el nen adoptat és més gran té al darrere més càrregues emocionals, especialment si ja ha estat vinculat a diferents adults o centre.

Adoptar un nadó suposa la possibilitat d’establir vincles afectius primerencs i, per tant, minimitzar riscos importants. El nen no és conscient encara de la seva situació i tindrem temps per anar-li explicant.

Entre els 2 i 5 anys, els nens ja han començat a utilitzar el llenguatge i gravar en la seva memòria emocional tots els esdeveniments que intueixen rellevants. Dependrà de l’afecte i les possibilitats d’estimulació que hagin rebut el seu estat psicològic actual.

A aquestes edats els nens són, majoritàriament, conscients que inicien una nova vida. Molts d’ells solen reaccionar davant el fet de tenir uns nous pares de manera que volen oblidar i esborrar tot el que té a veure amb el seu passat. D’aquesta manera, si provenen d’altres països, poden evitar, al principi, el contacte amb compatriotes o objectes que li recordin al país d’origen.

A mesura que puja l’edat d’adopció la càrrega vital acumulada pot dificultar les relacions amb els nous pares ja que part del dolor emocional acumulat pot expressar-se i dirigir contra ells. Per a aquest tipus d’adopcions (nens de més de 7 o 8 anys) pot ser aconsellable el seguiment per part d’un professional de la psicologia infantil durant el procés inicial d’adaptació.

Altres factors importants

En la comprensió del nen adoptat també haurem de valorar aspectes importants com els estils educatius dels pares.

Segons diferents estudis efectuats, el millor estil educatiu és el que anomenem democràtic enfront del permissiu o autoritari. Això també és vàlid per al fill adoptat.

Aquest estil es caracteritza amb l’exigència d’uns principis o valors compartits pels membres de la família, una estructura clara de les normes i els límits, però combinats amb una gran aportació i comunicació afectiva cap als fills.

També juga un important paper les expectatives tant afectives com de desenvolupament que es creen els pares sobre el nou fill. Expectatives massa altes poden trobar-se amb una realitat diferent i frustrar, en certa mesura, els seus anhels.

Els nens adoptats, com hem comentat, poden desenvolupar en molts casos el que anomenem problemes de vinculació afectiva primerenca. Això els fa molt més vulnerables emocionalment a situacions de canvi imprevistos, especialment, aquells que suposen la possible pèrdua o distància de les actuals figures de vinculació. L’arribada d’un nou germà, la separació dels pares, fins i tot canvis d’escola, mestre o ciutat, poden despertar de nou en ells certes alarmes emocionals que poden cursar amb desestabilització afectiva i conductes desadaptades.

Finalment destacar que altres factors com la cultura o el nivell social i econòmic de la família poden resultar importants en l’adaptació i funcionament del nen adoptat.

Un nivell cultural adequat suposa la comprensió o recerca de les peculiaritats del nou fill, així com el nivell econòmic suposa l’accés a recursos privats quan no estan disponibles a nivell públic.

En la propera part explicarem  les manifestacions habituals de l’infant adoptat i les reaccions més habituals en els pares.

#Sergi Banús Llort. Psicòleg clínic infantil

www.psicodiagnosis.cat

Hacer Comentario