Ja fa dies que em ronda pel cap parlar-vos de la intimitat. I pensareu; a què ve això de què una osteòpata especialista en obstetrícia ens parli d’això? S’ha aixecat avui filosòfica?

Doncs, mireu, una mica sí… avui he pensat a dedicar unes ratlles a un concepte, potser no tant tècnic, però no per això menys important. I us diré perquè, doncs perquè és, se’ns dubte, un dels temes que també són recurrents en la nostra consulta i que sovint causa molta ansietat a les dones que atenem.

L’arribada d’un fill implica molts moviments familiars entorn de la logística familiar. Molts cops, si per desgràcia tenim la família lluny, aflora en la família unes ganes irrefrenables d’estar a prop de la nova mare i gaudir de l’esdeveniment. Això és un sentiment, sens dubte molt bonic, però cal tenir en compte que pots ser perillós.

Les mares, quan s’acosten a la data del part, necessiten per damunt de tot INTIMITAT. Portar un fill al món vindria a ser… a nivell hormonal com tenir un orgasme. És una metàfora que sovint explico a les meves pacients i que entenen perfectament. Si voleu intimar amb la vostra parella, estaríeu còmodes si sabeu que la vostra sogra, mare o cunyat està dormint en l’habitació del costat?. Segur que no…

En el cos de la dona, els dies previs al part, hi ha tot un batibull d’hormones que van i venen per preparar el viatge que aviat haurà de començar el petit. L’inici del part ve determinat per l’equilibri hormonal mare-fill i és un procés complex que governa el sistema nerviós autònom, el que no podem controlar; aquest és el que controla també la funció cardíaca, la dilatació de les pupil·les o el ritme dels nostres intestins entre moltes d’altres funcions.

Per molt que ho vulguem, no podem dominar-lo i depèn i s’adapta a allò que ens rodeja. Amb això vull dir que una dona que no es senti segura, protegida i en intimitat simplement no començarà el treball de part, o és molt més difícil que això succeeixi. Moltes coneixem a familiars o amigues que han començat el treball de part i un cop arribades a l’hospital simplement el procés es para o s’entorpeix i necessita per tirar endavant cada cop més intervencions; posar oxitocina per tenir contraccions, prostaglandines perquè no es dilata, i fer tècniques manuals o instrumentals per aconseguir que el petit trobi la sortida…

El procés s’ha parat perquè la dona ja no es troba segura ni sent aquesta intimitat. (De cop ha entrat un desconegut a l’habitació de matrimoni mentre fèieu l’amor… adéu orgasme) Marits, companys, és la vostra funció fer d’escut i procurar un ambient de màxim confort per les vostres companyes.

En aquestes alçades de la vostra relació sabeu perfectament com fer que la vostra companya arribi a l’orgasme… busqueu un ambient similar: llum tènue, si cal música, vigilar temperatura i sobretot evitar interrupcions innecessàries, siguin de la família o fins i tot de l’equip mèdic que us envolta, procureu que les preguntes us les facin a vosaltres i comenteu prèviament el pla de part amb la vostra dona per saber abans què és el que ella voldria en cada moment.

El dia del part no és el moment per fer-li aquestes preguntes. Familiars, amics, el dia del part és llarg, sigueu pacients i eviteu escriure whatsapp, telefonar insistentment per saber com estan i si tot ha anat bé. La nova família us comunicarà al seu temps com a anat tot. Ells saben perfectament que sou al seu costat. Àvies, avis, sogres, cunyats, cosins: que el dia del part no us avisin fins que hagi nascut el petit no vol dir que no us estimin i ni tampoc que no vulguin compartir amb vosaltres la seva felicitat. Simplement vol dir que volen el millor pel seu petit.

Si el part va bé i la lactància s’instaura amb facilitat tota la resta serà molt més fàcil i podran gaudir molt més de la vostra companyia els dies de després. Si veniu de fora, busqueu un lloc a prop, però si l’economia us ho permet, intenteu que no sigui dintre del seu niu familiar, la intimitat, és el millor dels regals que els hi podeu fer.

Amics, amigues, sapigueu donar aquest espai a la nova família. No cal passar tots per l’hospital com si anéssim a adorar el nen Jesús al Pessebre. Les hores després del part es necessiten per descansar i conèixer al petit de la casa. Si us necessiten, ja us ho faran saber.

Recordeu que la maternitat és molt dura, no només els dos primers dies. Durant les següents setmanes sempre s’agraeix unes mans amigues que t’ajudin a passar una escombra o et portin un tupper de macarrons. Mares i pares, gaudiu del moment. Són instants únics, irrepetibles, són només vostres. Aprofiteu-los al màxim, ja no tornaran.

# Judit Montserrat. Osteòpata. Col. 3194. TAUSALUT