El joc esdevé una peça clau en el desenvolupament integral de l’infant. Aquest afavoreix diversos aspectes com, per exemple, la creativitat, la resolució de conflictes, l’aprenentatge de rols socials, entre altres. 

Els infants quan juguen, aprenen. El joc facilita el desenvolupament psicomotor, cognitiu, afectiu i social. El joc no és només una possibilitat d’autoexpressió per als infants, sinó també d’autodescobriment, d’exploració i d’experimentació. A través del joc arriben a conèixer-se a si mateixos i a formar-se conceptes sobre el món que els envolta.

L’infant quan juga gaudeix i se sent feliç, s’expressa lliurement, desenvolupa les seves capacitats intel·lectuals i psicomotrius, desenvolupa les seves habilitats socials, adquireix responsabilitats i capacitats de judici, coneix la seva cultura i el món adult, desenvolupa la creativitat i la imaginació, descobreix les seves possibilitats i les seves limitacions, entre altres aspectes.

Quan l’infant juga pot treballar la força, la velocitat i el desenvolupament muscular, ajudant a la sincronització de moviments, comprensió de la lateralitat, a la coordinació ull-mà , a la percepció dels sentits, millorant la precisió gestual i el llenguatge.

Els jocs manipulatius, per exemple,  jugar amb plastilina, omplir i buidar objectes…, afavoreixen el desenvolupament del pensament. El joc simbòlic afavoreix l’empatia i facilita el procés d’abstracció del pensament (representacions mentals). A més es produeix un domini del llenguatge, ja que l’infant mitjançant el joc s’expressa verbalment amb els seus iguals  i els adults. A partir del joc, els infants poden establir diverses relacions afectives i treballar les seves emocions.

Els espais de joc poden ser molt variats: jocs al carrer, a casa, a l’escola,  les ludoteques, etc. Serà clau que aquests espais siguin estimulants, ordenats i segurs. Qualsevol objecte en mans d’un infant pot esdevenir un material per jugar, no ha de ser necessàriament una joguina.

L’infant ha de jugar, ho necessita. Ha de disposar de temps per fer-ho. Ha de jugar amb altres infants, amb l’adult i sol/a. Els adults haurem d’ oferir a l’infant l’oportunitat de jugar i no imposar-li la tipologia del joc a realitzar.

Així, doncs, hem de creure en les oportunitats que ofereix el joc a l’infant, i,  sobretot, compartir estones de joc amb els més petits.

És necessari que trobem un temps per dedicar als nostres petits, per jugar amb ells i compartir una estona d’oci plegats.

# Sara Pacheco Escoda. Pedagoga i educadora infantil

Artículos Relacionados