Un dels trets diferencials que ens caracteritza com a éssers humans és el fet que el nostre cervell requereix de molt temps per arribar a madurar. En el moment de néixer, la nostra supervivència està lligada durant un període molt llarg a la protecció que els adults ens proporcionen. Aquesta posició indefensa és conseqüència de que el cervell encara està per formar, el que suposa al mateix temps un gran avantatge, ja que ens permet adaptar-nos a l’entorn i a qualsevol tipus de circumstància de manera eficaç. Al néixer, cada un de nosaltres té un gran potencial intel·lectual i una capacitat infinita però limitada en el temps, per crear connexions neuronals. La capacitat que té un nen o nena de 0-6 anys per augmentar les seves xarxes neuronals, s’anirà perdent de manera exponencial a mesura que creix, de tal manera, que a partir dels sis anys, gairebé no formarà noves connexions i per adquirir nous coneixements farà servir els circuits neuronals que ha creat fins aquell moment. L’estimulació primerenca vol aprofitar aquesta adaptabilitat del cervell i tota la seva capacitat d’aprenentatge, ajudant a l’infant a desenvolupar àmpliament la seva xarxa neuronal, i per tant, el seu potencial intel·lectual inicial.

PER QUÈ ESTIMULAR?

Quan parlem d’estimular no volem dir forçar al nen per damunt de les seves possibilitats, sinó tot al contrari, és parteix de l’interès tant gran que té el propi nadó per l’entorn, ja que li encanta aprendre de manera natural i som els adults els que a vegades posem límits a les seves oportunitats de fer-ho.  Aquesta estimulació es basa en la repetició d’unitats d’informació o BITS, i a partir d’aquesta repetició sistemàtica d’estímuls o exercicis simples, el cervell és capaç d’anar adquirint molts i variats coneixements. Un exemple molt clar d’això és la parla, el nadó aprèn la llengua i la parla després d’haver escoltat dia rere dia els sons del llenguatge.

# Laura Castellà i Encarnación Pascua

Co-directores de Bits&Kids

www.bitsandkids.cat

 

Hacer Comentario