Per parlar de somnambulisme, hem d’entendre que estem parlant de trastorns de la son, que són problemes relacionats amb el dormir, i que es poden donar tant en la població infantil com en els adults.

En els nens se sol donar en les edats entre els 4 i els 6 anys, i afecta aproximadament el 14% dels fills en edat escolar. També sembla que es dóna més en homes que en dones, sent la causa més freqüent perquè es produeixi aquest trastorn que es trobin molt cansats, que tinguin l’ansietat molt alta o fins i tot una falta d’higiene del son, encara que no existeix una explicació sòlida del motiu del somnambulisme. Tot i que el nivell d’ansietat influeix molt, ja que solen donar-se els episodis quan existeix alguna circumstància estressant en la vida de les criatures.

També sol existir antecedents de somnambulisme en la família, per la qual cosa té un caràcter hereditari.

En els nens aquest trastorn del son es creu que és el resultat de la immaduresa del son del cervell i el seu “cicle despertador”.  Normalment el cervell desperta al mateix temps. No obstant això, en el cas d’un somnàmbul, el cervell no es desperta junt. La part que és responsable de mobilitat desperta mentre que la part responsable de la cognició i la consciència queda adormida. L’infant de fet està en un profund estat de son.

Com que en aquest trastorn del son, el cervell queda parcialment adormit però el cos és capaç de moure, és comú que el somnàmbul surti del llit i camini al voltant. De vegades pot inclús vestir-se o anar fora. Tot i que els ulls del somnàmbul estan oberts i veuen el que estan fent, la seva expressió és neutra. No responen a la conversa o en dir el seu nom. Els moviments d’un somnàmbul normalment són maldestres.

Els episodis de somnambulisme normalment passen una o dues hores després de l’infant se’n va a dormir. La majoria d’aquests episodis duren quinze minuts o menys, però alguns poden durar una hora o més.

Aquest trastorn del son en nens normalment està normalitzat i generalment no necessiten tractament. En la majoria dels casos, un pare pot acompanyar el nen, de nou al llit. És tot el que es necessita. No hi ha cap necessitat de despertar el nen.

Un somnàmbul ha de tenir una zona segura per tal que ell, no es pugui fer mal durant un episodi. Es poden prendre precaucions per eliminar alguns perills:

_Els pares hauríem de procurar que l’habitació del nen no tingui cap tipus d’objecte punxant o fràgil.

_Les portes han de ser tancades a la nit, per impedir el somnàmbul pugui sortir.

_De vegades és necessari posar campanes a les portes per tal d’alertar de l’episodi en cas que vulguin sortir.

Un nen amb el desordre de son necessita estar protegit i mantenir-se segur durant un episodi. L’entorn pot arribar a ser més perillós que el mateix trastorn.

I una última recomanaci bàsica: intentar proporcionar als nens l’oportunitat de complir un somni en quantitat i qualitat.

 

Fonts:

www.iis.es 

www.articlesphere.com