BasqueCatalanEnglishSpanish

La sensació de tenir poca llet és un tema que angoixa a pràcticament a totes les mares lactants i s’ha convertit en la primera causa, juntament amb el dolor, de l’abandonament de la lactància. 

Biològicament no és habitual que una dona no tingui llet, les nostres criatures depenen de la nostra llet per poder viure els primers mesos, ells neixen esperant agafar-se als pits i poder mamar. Però la pèrdua de la cultura de la lactància ens ha fet perdre tots els referents i tota la capacitat per entendre què és habitual i què no. Davant aquesta realitat, les mares confonen situacions habituals que passen durant la lactància i amb una mica d’ajuda del desconeixement, les seves pors les inunden.

Però totes les dones tenen llet?

Durant anys les assessores hem explicat a les mares que totes les dones tenen llet i que la dona que no en té o en té poca (hipogalàctia) és un cas excepcional. Però el nostre coneixement sobre la lactància ha avançat i ens permet afirmar que hi ha casos en els quals la falta de llet és absolutament real i no és una sensació o apreciació equivocada de la mare. Això sí, cal fer una valoració cas per cas per entendre quins poden ser els motius d’aquesta baixa producció de llet i tenir present que acostuma a ser multifactorial, una suma de situacions que impliquen mare i criatura. Aquestes situacions a vegades es poden resoldre i, en altres casos, no tenen remei.

Causes

Podem agrupar en tres grans grups les causes de poca producció de llet:

  • Mala tècnica de lactància o de maneig de la mateixa
  • Dificultats de succió de la criatura que fan baixar la producció de llet
  • Certes malalties maternes

Les causes de la suposada falta de llet relacionades amb la tècnica de lactància són les més habituals ja que encara avui en dia corren molts mites de com han de mamar els nadons i sembla que acabem d’entendre que l’expressió a demanda vol dir sense cap mena d’horari ni limitació.

La lactància funciona a demanda (excepte en els nens malalts, prematurs o que no augmenten de pes, en aquest cas els pares han de marcar la demanda). Si no ho fem a demanda i establim horaris i restriccions de temps, aquestes normes sense sentit no permeten a la criatura poder extreure la llet que els cal. La llet materna conté una enzim anomenat FIL (factor inhibidor de la lactància), si el FIL no és extret del pit, el cos reacciona fabricant cada vegada menys llet perquè entén que ha fabricat massa llet. Si som nosaltres els que determinem en quin moment i quanta estona estem afavorint que el pit no entengui quines són les necessitats reals del nadó.

També l’existència d’un tel lingual curt en el nadó pot causar preses infinitament llargues o inefectives, el que pot comportar un escàs augment de pes.

Les causes d’hipogalactia real materna són molt diverses i es divideixen en les que produeixen un retard de la pujada de llet (hipogalactia temporal) i les que causen una producció de llet clarament insuficient per garantir una lactància materna exclusiva durant tota la lactància.

Les causes temporals de falta de llet són aquelles que endarrereixen la pujada de llet postpart o que la poden minvar. Per exemple, quan es produeix una retenció de placenta el mecanisme de producció de llet no s’activa. La producció de llet s’inicia en el moment que la placenta es separa de l’úter. Si queda qualsevol tipus de resta a l’úter això pot causar una inhibició en la pujada de llet. La mare produeix calostre però sembla que no es produeix pujada de llet després de 5-7 dies postpart. En aquest cas n’hi ha prou amb ecografia per detectar la retenció i eliminar així els possibles restes.

Patologies de la mare

Per tant, no és habitual no tenir llet però hi ha patologies de la mare que poden comprometre la producció de llet.

Les més habituals són:

  • Hipoplàsia mamària: Són pits que tenen poc o escàs teixit mamari. No es tracta de tenir el pit petit, el pit petit té poc greix, el pit hipoplàsic té poca glàndula. Aquests pits tenen una forma molt característica, de vegades les arèoles sobresurten del pit, o els pits tenen forma de tub o les mames estan molt separades entre elles. Tot això pot ser indicatiu d’un pit que tingui al seu interior poc teixit mamari i, per defecte, pugui tenir poca producció.
  • SOP: Les mares amb síndrome d’ovaris poliquístics que han tingut dificultats per aconseguir un embaràs poden tenir dificultats per establir un bon volum de llet per poder alletar als seus nadons. Hi ha una medicació específica que les mares amb SOP poden prendre, amb seguretat, durant la gestació i l’inici de la lactància per poder normalitzar la seva producció de llet.
  • Alteracions del tiroides: Les mares que pateixen problemes de tiroides durant l’embaràs o anteriorment a la gestació haurien de controlar just després de parir els seus nivells hormonals per poder verificar si els nivells d’hormones tiroïdals són els desitjats. La medicació necessària tant per controlar l’hipotiroïdisme com l’hipertiroïdisme és compatible amb la lactància i en cap cas s’ha de deixar d’alletar per rebre tractament.
  • Cirurgia de reducció: Quan una dona es realitza una cirurgia de reducció mamària durant la seva joventut no sol ser del tot conscient de les implicacions d’aquest gest. Molts cirurgians asseguren a les dones que podran alletar però l’experiència ens diu que, almenys en les primeres lactàncies, la producció aconseguida sol ser insuficient per mantenir una lactància materna exclusiva.

 

En els casos anteriors, aconseguir una lactància materna exclusiva pot ser complicat però no caldria renunciar a una lactància mixta si la mare vol i combinar lactancia materna amb llet artificial. Si és el cas, cal buscar mètodes d’alimentació poc invasius que no causin confusió a la criatura i que no produeixen rebuig del pit: relactador, xeringa-dit, got, cullera…

Per tant, tot i ser una situació poc habitual, és possible tenir una baixa producció de llet que comprometi en diferent mesura la possibilitat de fer una lactància exclusiva.

Si creus que és el teu cas, no dubtis en buscar ajuda amb la teva llevadora o IBCLC.