Una criança respectuosa comença per un adult tranquil. Deu claus per aconseguir-ho!

Com aconseguim, en un sistema tan deshumanitzat com en el qual vivim, criar fills des de l’amor i la calma?

Com aconseguim l’equilibri necessari, per sostenir i acompanyar, amb el respecte i l’afecte que tant desitgem per a ells?

Podem començar pel principi. No hi ha criança respectuosa possible, si l’adult no està tranquil. Connectat amb el seu cor. En equilibri, per trobar dins de si mateix, l’amor incondicional per als seus fills.

Aquestes deu claus mostren com trobar aquest equilibri, habitant la calma, per després poder transmetre-la.

1.- Accepta que no pots controlar-ho tot.

Que la teva vida canviarà. Que ja ha canviat, que seguirà canviant. I està bé. (Ja hi haurà temps de recuperar coses, de fer coses noves, o d’una altra manera).

Accepta que no tot és com t’agradaria que anés. Que el teu fill no sempre fa les coses com a tu t’agradaria, que la teva parella tampoc; que són persones diferents a tu, amb les seves singularitats, i això està bé.

Accepta que arribaràs tard, que et perdràs pelis, que perdràs autobusos, viatges, quedades i pot ser que alguns amics. (Els recuperaràs. O no. I estarà bé)

Vigila les exigències…

…Recorda que la maternitat/paternitat no és un bon negoci per a perfeccionistes.

2.- Organitza el teu temps

Sigues realista. Entén que no pots fer el mateix que abans, en el mateix temps.

No et posis metes inassolibles, ni tan sols difícils.

I recorda que, la majoria de les vegades, menys és més. Més val tres ben fetes, que deu malament, de pressa i sense acabar…

Prioritza, i ves a poc a poc.

Planifica, utilitza el calendari i l’agenda, i després… fes-te cas!

3.- Busca ajuda

Delega. No tot depèn de tu.

No pots (ni vols… o sí?) fer-ho tot tu sola.

Compta amb la teva parella.

Prova a demanar ajuda obertament, concretament, directament. Segur que hi ha més persones disposades a ajudar-te de les quals imagines.

Família, amics, veïnes del barri. Associacions de lactància, bancs del temps, grups de criança, associacions de pares en el col·le. Professionals de la psicologia, la medicina o la salut en general.

I recorda, no necessites estar derrotada, per voler estar millor.

4.- Practica la calma

En general, no t’enfadis. La majoria de les vegades, no mereix la pena.

Cada persona, cada casa, sap què necessita per trobar la calma. Troba el teu mètode, i practica-ho. Caminar, escoltar música, estar en silenci, obrir les finestres, meditar, sortir al camp, quedat a casa, tocar un instrument, jugar al futbol, a les cartes o al parchís…

Observa la teva respiració, a la teva forma de caminar o conduir, a la teva manera de parlar, de cuinar, de fer les coses. Prova a baixar el ritme de cada cosa que facis, com si li donessis a el “càmera lenta” a la pel·lícula del teu dia a dia. I si et falta temps, revisa el punt 2… (Pot ser que necessitis el punt 3 també).

Cuida’t en les relacions. Practica la “higiene emocional”: Neteja el que et fa mal, llença el que no et serveixi, cuida el que et va bé. La teva pau interior t’ho agrairà. (I la teva família, també)

5.- Cuida els espais

La nostra llar és el nostre temple. I mereix ser cuidat i honrat, perquè ens transmeti pau i serenitat.

Com en el punt 4, cada família sap què necessita. Ordre, neteja, calidesa, efectivitat… L’important és que a nosaltres ens transmeti benestar.

Normalment, que cada membre de la família tingui el seu propi espai, el seu racó, dins de casa, ens ajuda a sentir-nos bé. No fa falta que sigui un gran espai… De vegades, amb una balda de la prestatgeria, un calaix o una cistella, per a cadascun, és suficient. L’important és sentir aquest espai privat, i respectat pels altres.

6.- Tingues un temps per a tu

Més valuós que l’or! Cuida-ho com es mereix. Respecta-ho, usa-ho, acarona-ho.

Fes el que vulguis.

Surt, o no; llegeix, camina, dibuixa, dorm!, mira la tele, queda amb amigues, amb la teva mare o amb el cambrer de la cafeteria de la cantonada (no importa que no ho coneguis, se’ls sol donar molt bé escoltar).

Retroba’t amb tu, aprèn com és aquesta nova “tu”, i aprèn a voler-te… Gaudeix-te.

Recorda vells temps, i felicita’t pels nous.

Fes el que t’agrada. I si no saps, o no pots, fes alguna cosa nova!

No fa falta que siguin grans coses, ni molt temps. De vegades, sortir a tirar les escombraries i prendre’t cinc minuts per mirar els estels i respirar l’aire net de la nit, és suficient.

7.- Cuida el teu cos

El nostre cos és la nostra llar.

No només l’emocional, també el cos físic, necessita ser cuidat i estimat per sentir-nos en pau amb el món.

Som el que mengem, i gairebé més important, com ho mengem. Menjar de qualitat, orgànica, vegetariana o macrobiótica; t’anirà igual de malament si la menges dempeus, en cinc minuts… Pren-te el teu temps. Per cuinar-la, i per prendre-la; t’ho mereixes.

El mateix amb la son: Si no estem descansats, gens funcionarà amb fluïdesa. Tot és més difícil, totes les nostres capacitats es veuen afectades. I ja que aquest és un dels punts més complicats d’aconseguir, segons quina etapa de la criança, i segons com sigui nostra prole… A armar-se de paciència…

De totes maneres, pot ser útil que revisis la rutina de son de la teva família, i intentar optimitzar-la. Torna a ser molt necessari, segurament, revisar el punt 3… Has provat alguna vegada a deixar als nens amb la teva parella (avis, cangur…) i fer una cura de somni, si pot ser, fora de casa? Com a nova.

Estima el teu aspecte, fins al punt que necessitis.

L’exercici físic ve genial per alliberar tensions, per recarregar-nos d’energia positiva i omplir les reserves d’oxitocina i altres hormones felices. A punt de perdre la calma? Prova a sortir al carrer i donar un parell de voltes a la casa: Corrent o no, això ja depèn de les ganes… Impossible sortir de casa? Saltar i fer sentadetes dóna el mateix resultat… A qualsevol espai!

8.- Troba un espai d’intimitat per a la parella

Adoro el collit. I adoro també el que diu el pediatre Carlos González, sobre la possibilitat d’escapolir-te del llit, i fer l’amor en el sofà, en la cuina, o on més ens vingui de gust; perquè, sent, el sexe no s’acaba fora del llit!

I qui diu sexe (eh? això què era?…), diu veure una peli, fer-se una abraçada, arraulir-se en el sofà.

9.- Perdona’t quan ensopeguis

Malgrat tot, que acceptis, t’organitzis, demanis ajuda, cuidis de tu, de la teva llar i de la teva parella, que practiquis la calma cada dia; hi haurà un moment en què la perdis. Faràs i diràs coses que després et faran sentir realment malament. O ja hauràs perdut la calma moltes vegades abans (si no, segurament no estaries llegint això), i ja et sents fatal per això…

Com diu Mónica Gutiérrez, en el seu llibre “Receptes de pluja i sucre”, “Converteix la culpa en un error. Llavors, s’aprèn.”

10.- Gaudeix de la vida!

Fer coses junts, jugar amb els teus fills, mirar el parc, sentir el sol, riure… Celebrar un aniversari, un matí, la bona nit. Mira’ls. Mira-la. Mira-ho.

No és meravellós, simplement, que estigui aquí?

#Ana Martínez Acosta. amapsicologia.org

Una Respuesta

Hacer Comentario