“Et miro… respiro profundament i una onada de satisfacció m’omple de dalt a baix: vull sentir-te a prop, acaronar-te i olorar-te mentre et quedes dormit als meus braços un dia més… no vull que això s’acabi mai, suspiro”

Gràcies, amor meu per haver-me donat aquest fill tan preciós.

Ser mare és una de les coses més boniques que et poden passar però no podem oblidar que sense un PARE, això no seria possible així que donem-nos a tots el lloc d’honor que ens correspon. Només des d’aquesta mirada és possible construir coses noves.

La maternitat és molt intensa, tant, que quan te n’adones, la vida et passa per davant i tu encara busques temps per llegir un llibre o anar-te a mirar roba. Ell ja corre sense tu, i tu ets capaç de mirar cap enfora a veure que hi ha de nou després d’uns anys dedicats a la criança.

La vida no és justa amb les mares i la igualtat mai serà assolida perquè els nostres rols són tant diferents! (de fet… heu pensat que potser no la necessitem la igualtat?):

Després de donar a llum i recuperar el teu cos, has de tornar a la feina, després aprendre a combinar-ho amb la casa, el nadó i la parella… després t’has de posar al dia professionalment si vols recuperar un sou digne… anar al parc a jugar cada día, després has de deixar de dormir hores per poder estudiar, escriure o fer el dinars del dia següent… i després… amb el temps ve el pitjor:

Quan veus l’eslogan de les rebaixes que diu “ Ahora me toca a mi” i penses, -“ quanta raó tenen!”- esgotada de la rutina. Potser per San Valentí … alguna cosa caurà! Però… aiii!!

Te’n recordes que la teva parella està més necessitada que tu encara, tots dos esteu pujant la família endavant treballant sense descans i criant sense descans: cansat per les poques hores de son i haver de matinar, trist perquè no te temps per anar a córrer i sempre disposat a fer de pare juganer o a fer de “tu” quan estàs a la feina, o a fer el sopar o a tenir la santa paciència de sostenir els nostres daltabaixos emocionals perquè no donem a l’abast…

La vida en parella durant la criança és dura, molt dura, no ens enganyem. Però això ningú ho explica en els cursos prepart i tots pensem tristos que devem ser els únics desafortunats que anem així… “sobrevivint en aquest desert emocional que no saps mai quan s’acaba” – deia un pare de dos fills petits. Les alegries que el nostre fill ens aporta cada día són la llum i l’energia que t’empeny a continuar amb la motivació de donar-li suport i fer-ho sempre bé per ser uns pares millors.

La fisiologia de la dona durant la maternitat inicial, dels 0 als 3-4 anys no deixa energia disponible per tenir una vida sexualment massa activa. No és perquè la nostra relació de parella hagi canviat, que també sinó perquè les necessitats del nen i de la criança fan que la nostra mirada es dirigeixi cap al nostre fill amb una finalitat de proporcionar seguretat i protecció fins que assoleix una etapa de més independència.

En conseqüència la parella passa a un segon terme temporalment i vet aquí que és en aquestes circumstàncies quan més necessitem que qui ens fa costat sigui un persona forta i valenta per donar suport a la configuració de la família, des de la confiança, la comprensió i el compartir i sobre tot, des de l’Amor.

Convertir-se en pare i convertir-te en mare és part d’un procés de metamorfosi del què mai més pots tornar enrere, però en aquest viatge al∙lucinant perdrem una part de nosaltres mateixos que ja no recuperarem mai més i en vindran altres de noves. De vegades la parella no sap com encaixar aquests canvis, de vegades nosaltres no sabem on trobar-nos i on reconeixe’ns i ens podem sentir perduts però cal saber què això passa i que tothom ho viu com pot. Les crisis de parella durant la maternitat són molt freqüents i molt lògiques perquè formen part d’un període de creixement i configuració d’un nou rol i com a tal requereixen un temps d’adaptació i aprenentatge.

És tan intens aquest període que moltes parelles pensen en separar-se i ho passen molt malament però si hi ha AMOR del bò, no cal patir, la parella sobreviurà i creixerà en el procés. Malgrat això seria bo que la societat posés paraules a les emocions que tots sentim, respecte i espais de creixement familiar on tothom pugui “APRENDRE” i trobar sortides positives als seus conflictes personals.

Es necessari compartir el què ens passa amb persones que hagin viscut aquesta experiència i se n’hagin sortit enfortides, altres cops caldrà demanar ajuda professional per alleujar les tensions acumulades i anar reconduint les emocions viscudes des del naixement del nostre fill.

Participar d’una criança respectuosa comporta crear “una família respectuosa” i en aquest aprenentatge hem de saber perdonar, alliberar i tornar a començar, primer per nosaltres mateixos i després amb la parella.

Tots dos ho haureu estat fent tan bé com sabeu i tots dos n’esteu aprenent. El Sant Valentí “respectuós” ens pot portar més temps per nosaltres i més reconeixement per la bona feina que fan les nostres parelles des de l’alegria de la quotidianitat, la comprensió i l’empatia amb l’altre, el respecte i una nova mirada que des de l’AMOR sàpiga calmar i estimar una vegada més i una altra i un altra i un altra…

Llistat de coses que pots regalar

a la teva parella que surten a bon preu:

AMOR, paciència, temps, confiança, respecte, suport, paraules de reconeixement, un GRÀCIES, un PERDONA, un T’ESTIMO… i tot allò que cadascú pugui pensar que l’altre necessita des del COR i quan l’enfado és molt gran, regaleu-vos una sessió d’ajuda professional i doneu-vos un marge per treballar els vostres conflictes interns.

Ah! i malgrat que les dones d’avui en dia ja sabem que allò dels prínceps blaus era mentida … ens segueixen agradant les escenes romàntiques, la xocolata, les joies que brillen i els sopars romàntics al sofà a la llum d’una espelma quan no queda més remei que quedar-se a casa perquè hi ha crisi o no hi ha cangurs.

Feliç diada romàntica!

# Mercè Milán Vallés

Foto: notihoy.com

Artículos Relacionados