La coeducació és una eina bàsica per construir un nou model de ciutadania que ha de fer possible la participació i el desenvolupament de totes les persones.

La coeducació comporta la promoció d’una educació que potencia la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe, així com la integració de forma explícita i amb continguts d’aprenentatge de la perspectiva de gènere.

Com es distribueixen a casa les tasques quotidianes?

Les persones poden realitzar qualsevol activitat amb independència del seu sexe. Ni les dones neixen amb el gen de saber fer els llits ni els homes amb el d’arreglar els endolls. Totes aquestes habilitats són fruit d’un aprenentatge. El problema és que durant segles s’ha ensenyat als nois unes habilitats i a les noies unes altres. No seria molt millor si homes i dones poguéssim fer-ho tot? Seriem més autònomes i deixaríem de dependre dels altres. Aquesta fita s’ha de treballar a casa cada dia.

Malgrat els grans canvis socials, la incorporació de la dona al món laboral no ha suposat de manera similar la incorporació de l’home a les tasques domèstiques. Molts homes acostumen a pensar que participen en les feines domèstiques amb un “T’ajudo”? Aquesta actitud masculina davant les tasques quotidianes sol ser opcional com si aquest treball fos cosa de dones. Compartir no és ajudar. És un treball de dos.

Conciliació entre vida familiar / personal i laboral

Dades recents asseguren que només un terç (32%) de les parelles espanyoles comparteixen de forma equitativa les feines domèstiques i únicament un 1% dels homes s’encarrega personalment d’elles. Pel que respecte a les feines compartides, els homes asseguren dedicar 1 hora i 30 minuts a les tasques domèstiques davant les 4 hores que hi dediquen les dones.

Les responsabilitats domèstiques de les dones no han disminuït amb la seva incorporació al món laboral; de fet, s’ha multiplicat la seva feina amb el consegüent increment d’estrès i angoixa. Dades del Ministeri de Treball i Afers Socials asseguren que 5 de cada 10 dones ocupades realitzen elles soles totes les feines de la llar. Amb tanta sobrecàrrega de feina, no és sorprenent que segons la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Feina, les espanyoles són les ciutadanes de la Unió Europea amb més problemes per conciliar vida familiar amb el seu lloc de treball.

Algunes xifres per reflexionar:

• el 96,38% de les excedències per cuidar els fills/es recau en les dones

• el 98,46% dels permisos de maternitat/paternitat correspon a les dones

• de les sol·licituds de jornada parcial per obligacions familiars (cura dels nens o adults malalts o discapacitats), correspon a dones en el 98% dels casos dels autònoms i el 99% en el casos dels assalariats

Deu consells per promoure la corresponsabilitatilitat

_ Dialogar amb els membres de la llar sobre la importància del repartiment equitatiu de les responsabilitats i tasques domèstiques i dels beneficis que comporta.

_ Negociar i organitzar torns per realitzar les tasques domèstiques entre totes les persones de la llar.

_ Planificar les tasques setmanals de manera que tothom tingui temps de gaudir del lleure.

_ Educar als infants en el valor de la corresponsabilitatilitat, atorgant-los responsabilitats en l’àmbit domèstic, segons la seva edat.

_ Reconèixer la importància i l’esforç que suposa el treball domèstic i de cura perquè tots i totes ens hi sentim bé.

_ Ensenyar habilitats domèstiques a les persones que no les han fet mai, per tal que puguin aprendre a fer-les.

_ Fer una tasca quotidiana en equip pot resultar molt més divertit i estalviar esforços.

_ Col·laborar per mantenir la casa neta i endreçada, per tal d’evitar destinar més temps del necessari a les feines domèstiques.

_ Consensuar una bona organització de les tasques domèstiques més ferragoses, per tal que no recaiguin sempre sobre la mateixa persona.

_ Buscar sempre un temps per compartir en família una estona de descans després de fer les feines.

Com pot actuar la família per promoure la igualtat entre dones i homes?

A la primera infància ja és de una gran importància la determinació sexual, que encara que sigui per determinació biològica, socialment i psicologicament hi ha una representació del que significa ser un nen o una nena.

Abans dels dos anys ja reconeixeran que hi ha objectes i activitats que són de nena i altres que són de nen. Als 2 anys ja són capaços de classificar-se per si mateixos com a nenes o nens i a utilitzar els pronoms personals masculins o femenins.

Cap els tres anys imita tot allò segons el que està establert a la societat en la qual viu i sap el que és típic segons el seu sexe i rebutja el que és típic de l’altre.

Cap els sis o set anys ja tenen la constància de sexe, i en la majoria dels casos, comprenen a quin sexe pertanyen i saben que encara que un nen es vesteixi de nena continuarà sent un nen i ho tindran clar perquè ara ja saben que el que determina si són nenes o nens són els seus genitals, ja no tenen por de perdre la identitat sexual encara que facin coses que són pròpies de l’altre sexe.

A partir de diferents dinàmiques i contes es pot tractar la coeducació en nadons i infants. Parlem de com es van construïnt les desigualtats de poder entre homes i dones al llarg del creixement, a través de l’educació que rebem, depenent de si som nenes o nens.

 

Us parlem de 4 títols per treballar en família:

 

 

Infantil 3 anys 

“El principe ceniciento”

OBJECTIUS

a) Valorar els hàbits relacionats amb les tasques domèstiques.

b) Promoure la igualtat de sexes.


Infantil 4 anys 

“Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?”

OBJECTIUS

Desenvolupar un pensament crític que permet analitzar els estereotips sexistes i discriminadors del contes tradicionals.


 

 

Infantil 5 anys 

“No m’agrada el futbol. I què?”

OBJECTIUS

Desenvolupar un pensament crític que permet analitzar els estereotips sexistes i discriminadors.


Infantil 5 anys 

“Les princeses també es tiren pets

 

OBJECTIUS

Desenvolupar un pensament crític que permet analitzar els estereotips sexistes