Us sona la frase “les terribles dos anys”??

Les rebequeries se solen produir a partir dels dos anys d’edat en endavant i solen ser causades per una situació de malestar i  frustració de l’infant o, simplement, per cridar l’atenció de l’adult.

Els infants en aquestes edats no tenen prou mecanismes per expressar-se i, és per aquest motiu que, recorren a les rebequeries per a fer-ho.

És molt important que actuem de manera immediata quan es produeixin les rebequeries per tal que no s’habituïn a dur-les a terme i, per fer-ho, el diàleg serà una eina indispensable. 

Els hem d’explicar les coses per a què entenguin, dins de les seves possibilitats, allò que farem, allò que no i el perquè. D’aquesta manera és probable que  evitem la rebequeria.

Val a dir que cada infant és únic i presenta unes característiques diferents, és a dir, no tots els infants respondran igual davant la mateixa situació.

Els infants de la mateixa manera que necessiten una rutina i uns hàbits en el seu dia a dia perquè els fa sentir segurs, també necessiten uns límits. Hi haurà aspectes de la seva educació que es podran negociar i d’altres que no.

Davant d’una rebequeria serà important que ens assegurem que l’infant no pren mal. Alguns infants donen cops de peu, o es donen cops al cap, etc. Li hem de fer saber que quan es tranquil·litzi l’atendrem i en cas que no ho faci no mantindrem cap tipus de contacte amb ell (físic ni verbal). Tampoc haurem de mantenir un contacte ocular directe (controlar-lo sense que ell sigui conscient que el mirem).

Serà clau que ens mantinguem tranquils i controlem els nostres nervis (tot i que a vegades sigui molt difícil). Hem de ser constants en la nostra actuació davant la rebequeria.

L’adult és el referent de l’infant, aquest haurà de ser el seu model i no jutjar  l’infant (ser comprensiu). I, haurà, de portar l’infant pel camí correcte i reforçar sempre les conductes adequades d’aquest, per la qual cosa, sempre s’han de donar instruccions clares i complir amb allò que es diu.

És important no culpabilitzar constantment  l’infant pel seu comportament, ja que aquest fet pot afectar la seva autoestima. 

 

Res no pot evitar que els infants tinguin rebequeries, forma part del seu procès maduratiu, el que sí podem fer és ajudar a minimitzar aquests comportaments amb el reforç positiu.

 

 

EL REFORÇ POSITIU

Quan parlem de reforç positiu ens referim al fet de reforçar una conducta correcta de manera positiva. Podem dir que el reforç positiu esdevé una eina molt eficaç per augmentar l’autoestima, la capacitat d’aprenentatge i la motivació de l’infant.

Segons diversos estudis quan un infant realitza una conducta correcta i es reforça de manera positiva, aquesta té moltes possibilitats de tornar-se a repetir en un futur.

Cada infant és un ésser únic. Presenta unes necessitats i característiques pròpies i té unes possibilitats i limitacions diferents. És per aquest motiu que, abans de realitzar el reforç positiu, hem de conèixer l’infant amb la finalitat de detectar quina conducta volem reforçar i escollir el reforç que utilitzarem per millorar algun aspecte d’aquest.

Un cop l’hem detectat, ens haurem de plantejar com realitzem el reforç positiu.

Són diverses les estratègies que podem emprar: un somriure, una abraçada, utilitzar paraules positives, etc. Segurament seran diversos els aspectes que podrem reforçar i per a cadascun d’ells l’estratègia serà diferent.

Sempre durem a terme un reforç positiu després que es produeixi la conducta que volem reforçar, de manera immediata. Ens hem d’assegurar que l’infant entén el motiu pel qual el felicitem, ha d’entendre que allò que ha fet està molt bé i és important que ho mantingui.

Val a dir que el reforç positiu haurà de modificar-se en el temps, ja que si sempre repetim el mateix, aquest deixarà de causar l’efecte que esperem.

El llenguatge positiu esdevindrà clau en tot el procés. Moltes vegades hem sentit dir allò de: tant important és el que es diu, com la manera en la que es diu.

I és que les paraules que pronunciem tenen una repercussió important per a la persona que rep el missatge. Així, doncs, segons la manera que es diguin les coses i el tipus de paraules que s’utilitzin, causaran un efecte diferent en el receptor i determinarà la seva resposta.

Alguns missatges positius per als infants són:

  • Molt bona feina!
  • Sé que pots fer-ho
  • Cada dia ho fas millor
  • T’has esforçat molt i això es nota
  • Ho fas molt bé!

Hem de tenir en compte que reforçar l’infant no vol dir que se l’hagi de premiar contínuament. 

Hem de valorar allò que l’infant fa bé, destacar aquells aspectes positius de la seva persona per damunt dels negatius. Intentar no renyar-lo constantment, felicitar-lo quan s’ho mereixi. La felicitació farà que vulgui superar-se a si mateix i obtindrem més beneficis que amb el càstig.

Hem de creure en els nostres infants, donar-los seguretat i atenció. Però, sobretot, els hem de fer saber que creiem en ells, que hi confiem i que ens tenen al seu costat.

Us animo, doncs, a practicar diàriament el reforç positiu, els resultats són increïbles!

 

 

Sara Pacheco Escoda  Pedagoga i educadora infantil)

Artículos Relacionados