Aquest mes de maig l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha redactat un document actualitzant Recomanacions per a l’Alimentació en la primera infància (0-3 anys) . Aquesta guia suposa
un avanç i marca un punt d’inflexió perquè es revisin les actuals recomanacions que havien quedat obsoletes. El procés d’aprenentatge d’hàbits alimentaris és especialment important durant els primers anys de vida ja que, a més de facilitar un bon estat nutricional i un creixement òptim, pot ajudar a consolidar l’adquisició d’hàbits saludables per a l’edat adulta. Cada etapa de la vida té les seves peculiaritats i necessitats a les quals s’ha d’anar adaptant l’alimentació. La infància es caracteritza per ser l’etapa on hi ha un major creixement físic i desenvolupament psicomotor. Això significa que l’alimentació no solament ha de proporcionar energia per mantenir les funcions vitals, sinó que ha de cobrir unes necessitats més grans relacionades amb el creixement i la maduració. Les necessitats energètiques i nutricionals són cobertes per l’alletament matern exclusiu (o, en el cas que no sigui possible, per la llet adaptada) fins als 6 mesos, i a partir d’aleshores cal anar incorporant nous aliments de forma progressiva i en les quantitats adequades, adaptant-se, també, al desenvolupament psicomotor i a l’interès de l’infant. Consideracions generals en l’alimentació de 0 a 3 anys La llet materna és el millor aliment per al nadó i afavoreix que el vincle afectiu entre mare i infant sigui més precoç. Tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS), com el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), l’Acadèmia Americana de Pediatria i l’Associació Espanyola de Pediatria recomanen l’alletament matern exclusiu durant els primers 6 mesos de vida de l’infant. A partir d’aquest moment, i mantenint l’alletament matern fins als 2 anys d’edat o més, o bé fins que mare i infant ho decideixin, serà necessari afegir gradualment nous aliments per tal de facilitar uns nivells de desenvolupament i de salut adequats. De fet, a més dels beneficis per al nadó (protecció enfront d’infeccions i al·lèrgies, reducció del risc de mort sobtada, etc.), l’alletament matern també té avantatges per a la mare (l’ajuda en la recuperació física després del part, redueix el risc de patir càncer demama i d’ovari, i també de tenir anèmia i osteoporosi, entre d’altres patologies). En cas que no sigui possible l’alletament matern es pot optar per alletar amb llet adaptada. El procés de diversificació alimentària, que idealment
s’ha d’iniciar als 6 mesos (i mai abans dels 4 mesos), és el període en què d’una manera progressiva es van incorporant diferents aliments a l’alimentació del lactant. L’equip de pediatria assessora la família en aquest procés, que pot variar segons l’edat del lactant, el seu desenvolupament psicomotor i l’interès que demostri per tastar nous gustos i textures. La incorporació de nous aliments s’hauria de fer d’una manera progressiva, lenta i en petites quantitats, respectant un interval d’alguns dies (entre 3 i 5 dies, per exemple) per a cada nou aliment i observant com es tolera. Els infants van adquirint destreses manuals per alimentar-se sols, beure d’un got o una tassa agafats amb les dues mans i menjar el mateix que la resta de la família, amb algunes petites adaptacions, com, per exemple, tallar els aliments en petites porcions i permetre que agafin el menjar amb els dits, el punxin amb la forquilla o se’l mengin amb la cullera. Cal evitar els aliments que, per la seva consistència i/o forma, puguin causar ennuegaments. És convenient tenir en compte que un ambient relaxat i còmode durant els àpats, en què s’evitin distraccions com la televisió i els telèfons, facilita les bones pràctiques alimentàries i dóna l’oportunitat d’interacció social i de desenvolupament cognitiu. És preferible tenir una actitud receptiva i tolerant davant el possible rebuig del menjar per part de l’infant, ja que un acompanyament respectuós i sense confrontació garanteix que aquests episodis siguin transitoris. Realitzar els àpats en família i el fet de disposar del temps suficient i sense interrupcions també són importants per garantir que els àpats siguin agradables i la ingesta adequada. La preocupació per l’infant que no menja és freqüent
entre els pares i les mares. Això no obstant, la problemàtica de la inapetència és, sovint, un problema d’equilibri entre el que un infant menja i el que la seva família (mare, pare, avis…) espera que mengi. Els progenitors són els responsables d’adquirir els aliments que consumirà l’infant, i de decidir també quan, com i on es menjaran, però és l’infant en definitiva qui decideix si vol o no vol menjar i quina quantitat, ja que és capaç d’autoregular la seva ingesta en funció de les seves necessitats (excepte en situacions de malaltia, on seran convenients les recomanacions específiques de l’equip de pediatria). Algunes tendències habituals Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància de (0 a 3 anys)
dels progenitors de forçar els infants a menjar i a restringir l’accés a determinats aliments no són recomanables, perquè, d’una banda, poden facilitar la sobrealimentació i possibles aversions i, de l’altra, generar un interès excessiu en aliments prohibits.Cal tenir present que no tots els infants mengen la mateixa quantitat d’aliment, i per tant, no és bo comparar-los entre ells. Cada nen o nena té unes necessitats diferents que, a més, varien al llarg del temps. Per exemple, molts infants, cap a l’any, mengen la mateixa quantitat o menys que quan tenien 9 mesos, donat que el creixement durant el segon any de vida és menor que en el primer any, període en què els nadons creixen més ràpidament que en cap altra època de la seva vida. Així, doncs, com que són realment poques les situacions en què l’infant no menja i en queda compromesa la salut –cas en què cal la supervisió de l’equip de pediatria la millor manera de proporcionar-li la quantitat d’aliment que necessita és respectant la seva sensació de gana. És aconsellable incorporar preparacions diferents dels triturats. Oferir els aliments sencers (o a trossets,
segons el tipus d’aliment) permet que l’infant pugui menjar de forma autònoma i que gaudeixi dels
diferents gustos, textures, olors i colors dels aliments (aquesta pràctica s’anome- na alimentació dirigida
per l’infant, alimentació amb sòlids o, en anglès, babyled weaning). L’alimentació adequada de l’infant a partir de l’any d’edat i fins als 3 anys es basarà en una proposta alimentària variada, suficient, equilibrada i individualitzada, d’acord amb la constitució de l’infant i les indicacions pediàtriques, per tal d’assegurar-ne un creixement i desenvolupament òptims.