En aquesta ocasió plantejarem la necessitat de fomentar la divulgació i la consciència, respecte al sòl pelvià ja en edats més juvenils. 

Ens trobem alguns casos de noies adolescents que manifesten senyals que indiquen debilitat del sòl pelvià. Tot i tractar-se de casos puntuals, no deixa de ser un tema preocupant si pensem en les conseqüències a mitjà i llarg termini que es poden desencadenar. Pot semblar estrany pensar que en aquestes edats puguin aparèixer problemes relacionats amb el periné. En la majoria dels casos, es tracta d’episodis puntuals d’incontinència urinària d’esforç, aquella que es manifesta en tossir, esternudar, saltar… La musculatura perineal, com qualsevol altre múscul, requereix un entrenament per assolir i mantenir la força i la resistència adequada.

A causa de la seva localització i la seva funció, a vegades, la consciència corporal és deficient, de manera que no s’exercita correctament. En les edats esmentades, els casos més vulnerables a presentar aquests símptomes, són aquelles noies esportistes, que dediquen moltes hores setmanals a l’entrenament d’impacte i d’alta intensitat. Davant d’això no pretenem que s’hagin d’abandonar aquestes activitats, sinó que es tingui el coneixement necessari per poder millorar-les i contrarestar-les amb exercicis preventius.

Els exercicis que generen un augment de la pressió abdominal s’han de realitzar amb una contracció perineal simultània, per tal de minimitzar els efectes negatius. Un plantejament adequat seria, per una banda, intercalar en les sessions d’entrenament la gimnàstica abdominal hipopressiva i, per altra, reduir els exercicis d’abdominals convencionals.

El nostre objectiu és fomentar la prevenció i donar eines per detectar possibles casos, quan per exemple, la vostra filla, néta, neboda o alumna pugui manifestar algun senyal que ens faci pensar en una disfunció inicial del sòl pelvià. Moltes vegades hauràs dit o sentit l’expressió “em pixo de riure”. Quan aquesta sensació acaba produint-se realment estem ja davant d’un cas d’incontinència d’esforç.

Un altre senyal pot ser la necessitat d’utilitzar protectors durant la realització d’activitat física, o també, tacar les calcetes quan es passi un refredat intens amb molta tos i esternuts. Són aspectes que podem preguntar i plantejar amb naturalitat, ja sigui com a prevenció de detecció del problema.

Una proposta educativa interessant des de l’àmbit professional seria iniciar tallers i xerrades als centres escolars de secundària. Així com enfocar i assessorar sobre aquest tema als professors d’educació física i als entrenadors esportius. Tot i que l’esport d’impacte és el principal agreujant, no hem d’oblidar que aspectes com l’obesitat i l’estrenyiment crònic també tenen un efecte nociu rellevant en les alteracions del sòl pelvià.

Núria Raspall Bernaus I Col. 6715 I Ginsol