Fins fa poc, es considerava que la intel·ligència venia determinada genèticament i que no es podia modificar. A partir de diferents investigacions i estudis on s’observava que persones amb alt quocient intel·lectual no tenien èxit a la vida i d’altres amb menys aconseguien gran satisfacció personal, Howard Gardner, psicòleg nord-americà, va qüestionar la noció tradicional d’intel·ligència, afirmant que l’ésser humà no té una sola capacitat o “intel·ligència”,  sinó que en té moltes:

1. Intel·ligència lingüística: Capacitat per parlar i escriure de manera eficaç.

2. Intel·ligència lògic-matemàtica:  La persona treballa amb moltes variables a la vegada i crea hipòtesis, que són avaluades de manera successiva i acceptades o rebutjades.

3. Intel·ligència corporal i cinètica: Habilitat per manipular, per fer servir el cos per crear, reparar, expressar, etc.

4. Intel·ligència visual i espacial: Aquest tipus de capacitat està molt relacionada amb el camp artístic, potencia la creació d’imatges mentals, la percepció de detalls i la precisió en el dibuix.

5. Intel·ligència musical: Facilitat per identificar sons, per cantar i tocar instruments.

6. Intel·ligència interpersonal: Identifica als bons comunicadors, líders de grups, empàtics i que tenen facilitat en les relacions interpersonals.

7. Intel·ligència intrapersonal: Alta capacitat d’autoconeixement.

8. Intel·ligència naturalista: Bona capacitat per observar, identificar i classificar.

9. Intel·ligència Existencial: Capacitat per fer-se preguntes sobre el món.

Per tant, trenquem amb la idea de que només hi ha una intel·ligència, innata i quantificable. Tots tenim el mateix nivell de potencial intel·lectual en el moment de néixer i serà el grau en que desenvolupem cada intel·ligència i la manera de combinar-les per solucionar els problemes quotidians, on ens diferenciarem els uns dels altres. El problema, es que no sempre les acabem desenvolupant a causa d’una educació estandarditzada que molts cops no té en compte les diferències individuals, quan és clar que necessitem tot els tipus d’intel·ligència per a poder moure’ns en un món cada dia més complex.

La teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner s’oposa a les concepcions tradicionals i dissenya un model educatiu d’acord amb dos hipòtesis fonamentals:

1. No tothom té els mateixos interessos i capacitats.

2. Ningú pot aprendre tot el que es pot aprendre.

Per tant, l’essencial és crear una escola centrada en la persona, partint de les seves capacitats i tendències individuals. Es tracta de que els nens aprenguin d’una manera més flexible, atenent a la seva combinació d’habilitats particular i  els seus propis interessos.

# Laura Castellà i Encarnación Pascua

Co-directores de Bits&Kids

www.bitsandkids.cat

 

Hacer Comentario