Doncs si, us voldria parlar dels petits i grans canvis que he notat en les responsabilitats domèstiques des que la meva filla va nèixer.

A casa nostra, no és que siguem gaire ordenats o obsessivament nets, però des que la petita va néixer ens dediquem força més a netejar-ho tot i és que no hi ha més remei!

Quan menja crea un cercle de molles, esquitxos i restes de menjar. Quan juga el desordre és… què us he d’explicar!

Ara bé, un nou dilema es planteja a casa. Independentment de la repartició de responsabilitats que tinguessim abans a casa, que si jo feia el menjar i tu posaves la rentadora, ara aquest ordre s’ha de replantejar per la magnitut de la feina i també per els moments en que es produeïxen els desordres.

Així doncs ens toca a les dues parts de la parella, i remarco això de les dues parts, arromangar-nos bé i deixar de fer veure que no veiem el desordre o la brutícia.

A més, estic segur que serà un enriquiment personal per als nostres fills si veuen que els pares reparteixen les feines domèstiques de manera igualitària. El concepte de la coeducació per aprenentatge natural.

Evidentment, que els nostres fills també hauran de participar en les feines domèstiques a mida que puguin sense fer diferències entre gèneres, es clar.. però mentre siguin nadons, ens toca a nosaltres.

Així doncs els pares, que normalment patim de ceguera temporal, ens hem de treure el filtre dels ulls i responsabilitzar-nos també de les noves feines domèstiques. Mirar per veure-hi, vaja! Per exemple, i parlo de casa meva, jo tinc més temps d’anar a comprar i fer el menjar. Tanmateix, la meva parella s’encarrega de preparar els triturats i la motxilla de la nena.

Qui diu que hi ha límits per la imaginació! Podem i fem jocs de ‘recollir’ amb la petita per intentar posar ordre a la sala després d’una tarda de joguines escampades.

Certament les destreses i habilitats de cadascú, combinades amb la disponibilitat de temps faràn la repartició més fàcil però alguns aspectes importants són que nosaltres no ens oblidem de participar en tot alhora que les nostres parelles, les meravelloses mares, no s’oblidin que els homes també en sabem de fer feines domèstiques.

No ens quedem encallats en concepcions familiars limitades pel gènere i donem un bon exemple d’igualtat a la nostra quitxalla.

Jaume Gaspà

Artículos Relacionados