BasqueCatalanEnglishSpanish

Dimarts 23 de gener, falta un dia pel meu cumple, demà en faré 39. A la consulta de la gine, em donen la notícia: Citologies Displasia Epitelial Severa (CIN III), et derivem a l’hospital. Fa un any que seguim el protocol entre citologia i citologia (totes netes), “Papanicolau” i una de les biopsies ens confirma el pitjor. Tenia 24 anys quan em va sortir aquella berrugueta plana a la zona genital…

 

L’origen de la paraula “Papil·loma” prové del llatí modern “Papilloma”, el significat del qual refereix una neoplàsia epitelial benigna, un creixement anormal del teixit causat per la divisió ràpida de les cèl·lules que han experimentat una certa forma de mutació.

 

Els Virus del Papil·loma Humà (VPH) són petits virus (aproximadament 8.000) que es transmeten a través de la pell i algunes mucoses; principalment durant la relació sexual (vaginal, oral o anal), contacte directe amb la pell o altres objectes infectats, fins i tot durant l’embaràs i el període perinatal, podent causar berrugues en la gola del bebè (papilomatosis respiratòries)

 

S’han identificat més de 100 tipus diferents de VPH. Són anomenats virus del papil·loma ja que alguns tipus de VPH de baix risc causen papil·lomes (berrugues) que són tumors no cancerosos. No obstant això, se sap que alguns tipus de VPH d’alt risc causen càncer, incloent càncers de coll uterí (la base de la matriu en la part superior de la vagina), vagina, vulva (l’àrea al voltant de l’exterior de la vagina), penis, anus i les parts de la boca i la gola.

 

Tipus de VPH

Tipus de VPH cutanis (pell)

A la majoria dels tipus de VPH se’ls crida cutanis perquè causen berrugues en la pell, com en els braços, el pit, les mans o els peus. Aquestes són berrugues comunes, no berrugues genitals.

 

Tipus de VPH mucosos (genitals)

Els altres tipus de VPH es consideren mucosos a causa que envaeixen i viuen en les cèl·lules de les superfícies mucoses. Als tipus de VPH mucosos també se’ls crida VPH tipus genitals (o anogenitals), ja que sovint afecten l’àrea anal i genital. Aquests tipus també poden infectar el revestiment de la boca i la gola. En general, els tipus de VPH mucosos no creixen en la pell ni en parts del cos que no siguin les superfícies mucoses.

 

  • _Tipus de VPH genitals de baix risc: Els tipus de VPH que tendeixen a causar berrugues i no càncer es coneixen com a tipus de baix risc. La infecció pel VPH genital de baix risc pot causar berrugues en forma de coliflor en o al voltant dels genitals i l’anus tant en homes com en dones. En dones, pot ser que les berrugues sorgeixin en llocs on no sempre puguin notar-se, com en el coll uterí i la vagina.

 

  • _Tipus de VPH genitals d’alt risc: Als tipus de VPH que poden causar càncer se’ls crida tipus d’alt risc. Aquests tipus han estat relacionats amb determinats càncers tant en homes com en dones. Els metges es preocupen pels canvis cel·lulars i els precánceres que aquests tipus causen, ja que aquests tendeixen a transformar-se en càncers amb el pas del temps.

 

Hi ha una elevada incidència de les infeccions per VPH, en el període comprès des dels 16 als 20 anys d’edat. Aquestes infeccions solen cedir espontàniament en 1 o 2 anys. No obstant això, en altres casos poden perdurar i provocar lesions precanceroses de cérvix uterí. Si aquestes lesions no es tracten pot desenvolupar-se un càncer cervical, en un període de 10 a 20 anys.

 

Habitualment el VPH genital és asintomátic (no presenta cap síntoma), almenys que sigui un tipus de VHP que produeixi berrugues genitals. El període d’incubació d’aquestes berrugues oscil·la entre 6 setmanes i 8 mesos. A més, existeixen tractaments farmacològics per a l’eliminació de les berrugues genitals (antimitótico tòpic, crioterapia, cirurgia o electrocoagulación).

 

Epidemiológicament, el VPH és la infecció de transmissió sexual (ITS) més freqüent al món. S’estima que al voltant de 300 milions de dones estan infectades pel VPH. I que, més del 50% de les dones sexualment actives s’infectaran, és a dir, 1 de cada 4 dones patiran alguna infecció causada per aquest virus.

 

La incidència de contagis relacionats amb el VPH en les adolescents i dones joves pot afectar fins a un 70%; no obstant això, als trenta anys la proporció disminueix i és atribuïble a un 20-25%. A partir dels 35 anys els valors es mantenen estables prop del 5%.

 

Factors de risc pel VPH i el càncer de coll d’úter

S’estima que el VPH provoca el 100% dels casos de càncer de coll uterí. D’aquí la importància en la seva detecció ja que, segons l’OMS, el càncer cervicouterí és el segon tumor maligne que afecta a les dones amb major freqüència.

A més, és la segona causa de mort en la dona en països desenvolupats i la primera en països subdesenvolupats.

És important detectar la infecció produïda per un VPH d’alt risc, les quals solen produir alteracions lleus que progressaran a alteracions més greus o a càncer cervical. De les dones que desenvolupen modificacions cel·lulars anormals amb els VPH d’alt risc, solament un petit percentatge desenvoluparà un càncer cervical si no s’eliminen les cèl·lules anormals.

 

Lesion premalignes

Les lesions premalignes precedeixen a l’aparició del càncer i es denominen SIL (“lesió escamosa intraepitelial” de l’anglès Squamous lntraepithelial Lesion) o CIN (“Neoplàsia Cervical lntraepitelial” de l’anglès Cervical lntraepithelial Neoplàsia).

Segons el grau d’alteració aquestes es clasifica en baix grau (LSIL/CIN1) o alt grau (HSIL/CIN2-3).

En la mayoria de les ocasions les lesions LSIL/CIN1 es resolen de forma esponténea sense necessitat de realitzar cap tipus de tractament. Això no sol ocórrer amb les lesions HSIL/CIN2-3, que solen ser lesions persistents, amb baixa probabilitat de resolucion esponténea i amb un risc significatiu de transformacién maligna.

 

Detecció i seguiment

Generalment no hi ha símptomes. Pel que és molt important la seva detecció primerenca ja que l’examen pèlvic generalment és normal.

La citologia vaginal pot detectar cèl·lules cervicals anormals durant l’examen ginecológic. S’empren diferents termes per descriure les cèl·lules anormals que es detecten en la citologia. Normalment s’usa el terme “lesió intraepitelial escamosa” de baix grau, que és el més comú sobretot en dones joves, així com “neoplàsia intraepitelial cervical” i “displàsia”. Totes aquestes lesions han de ser controlades per l’especialista.

 

Una citologia vaginal que mostra cèl·lules anormals o displàsia cervical necessita proves addicionals:

  • _Una biòpsia dirigida per colposcopia es fa per confirmar l’afecció i determinar la seva gravetat.
  • _Conización quirúrgica (extreure una mostra de teixit anormal)
  • _Es poden fer citologies de control per a anomalies lleus

La prova de Papanicolaou és una prova de detecció, no una prova de diagnòstic (no pot indicar amb certesa la presència de càncer). Per tant, el resultat anormal d’una prova de Papanicolaou significa que serà necessari realitzar altres proves per determinar si en realitat hi ha un càncer o un precáncer.

 

Tractament

No hi ha tractament per eliminar el virus, però sí contra les malalties que pot produir. Més del 90% de les persones infectades pel VPH es curen de manera espontània.

 

Existeixen diversos tipus de tractament que permeten destruir o extirpar les lesions produïdes per aquest virus, tots ells igual d’efectius:

  • Extirpació de la Lesió: l’àrea anormal és extirpada tallant un fragment de teixit del coll del úter (conizació cervical). Habitualment s’utilitza un procediment electroquirúrgic que permet tallar el teixit de forma similar a un bisturí elèctric.

 

  • Destrucció de la lesió: es tracta de destruir el teixit afectat per la lesió precancerosa. Aquesta destrucció pot realitzar-se mitjançant congelació (crioterapia) o vaporizació (aplicant un laser).

 

Tant la extirpació com la destrucció de les lesions es consideren tractaments conservadors ja que permeten que el coll de l’úter, després de la seva curació, es regeneri en gran manera sense impacte en la salud reproductiva de la dona i per tant en la seva capacitat per quedar embarassada.

Càncer de coll uterí: El tractament depèn de l’etapa en què es diagnostiqui. En els casos més precoços s’apliquen diversos procediments per extirpar els teixits precancerígens o cancerígens sense que això impedeixi tenir fills en un futur. En casos més avançats, pot caldre una histerectomia o extirpació de l’úter, radioteràpia o quimioteràpia.

 

Prevenció

La infecció pels VPH dels tipus 6, 11, 16 i 18 es pot prevenir amb vacunes*. Malgrat la vacunació, les dones sexualment actives han de seguir el protocol de cribratge del càncer de coll de matriu recomanat (prova de Papanicolau o citologia cervicovaginal). *Ampliarem aquesta informació en la pròxima edició de MUM’S.

 

La utilització correcta i regular del preservatiu en les pràctiques sexuals (vaginals, anals o orals) redueix el risc de contraure i de transmetre la infecció pel VPH. Tanmateix, la protecció amb la utilització del preservatiu no és del 100% ja que aquelles zones que no es poden cobrir amb el preservatiu, (per exemple, l’escrot o la vulva) quedaran desprotegides. Malgrat se segueixi algun altre mètode anticonceptiu per protegir-se de la infecció pel VPH i d’altres infeccions de transmissió sexual, s’ha d’utilitzar també el preservatiu.

 

Qui ha de realitzar-se la prova del VPH?

Les dones amb més de 25 anys han de realitzar-se la prova del VPH si els resultats de la citologia no són concloents amb la finalitat d’ajudar a determinar si és necessari realitzar més proves. A més, les dones majors de 35 anys es poden beneficiar de la tranquil·litat que ofereix realitzar-se la prova del VPH i la citologia, independentment dels resultats de la citologia. Això està recomanat per la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), la Societat Espanyola de Citologia (SEC) i l’Associació Espanyola de Patologia Cervical i Colposcopia (AEPCC) i la Societat Espanyola d’Anatomia Patològica (SEAP).

 

Fins i tot si ha tingut una relació perllongada amb una parella, és important que es faci avaluacions regularment tant amb la prova del VPH com amb la citologia. Això és així perquè és possible que el VPH es “amagui” en les cèl·lules genitals i, per tant, romangui indetectable fins a molt temps després que vostè o la seva parella s’exposessin per primera vegada. Mentre el virus està dormit, la infecció no causa cap problema i no es pot transmetre a altres persones. No obstant això, la infecció pel VPH es pot “reactivar” posteriorment. Per això és necessari que es realitzi proves periòdiques.

 

Per què les dones menors de 35 anys no s’han de realitzar la prova del VPH de forma rutinària?

És cert que les infeccions pel VPH són molt freqüents en les dones joves. No obstant això, en el grup de dones menors de 35 anys les infeccions pel VPH no solen romandre actives durant molt temps, ja que el seu sistema immunològic és molt fort. La conseqüència és que el càncer de coll d’úter és molt poc freqüent en les dones joves.

A mesura que les dones envellim, les infeccions pel VPH es tornen menys habituals i és més probable que les existents siguin més duradores i persistents, del tipus que causa amb més probabilitat el càncer de coll d’úter. Per aquest motiu, es recomana que les dones majors de 35 anys es facin rutinàriament les proves per descobrir si estan infectades amb els tipus d’alt risc del VPH.

 

La prova del VPH és només per a dones? Per què no existeix una prova per als homes?

Tot i que el nombre d’homes amb patologies derivades del papil·loma humà ja supera el de dones actualment no existeix cap prova del VPH aprovada oficialment per als homes. Els homes també contreuen el VPH, que pot provocar al seu torn berrugues genitals o càncer d’anus i penis. No obstant això, els problemes greus relacionats amb el VPH són poc freqüents en els homes, especialment en aquells amb el sistema immunològic sa. A més, és difícil aconseguir mostres de cèl·lules adequades dels homes per realitzar la prova del VPH i, com a conseqüència, la majoria de les vegades no es descobreix el virus.

 

Afectarà el VPH el meu embaràs o al meu bebè?

La infecció pel VPH no afecta directament les probabilitats d’embaràs.

Si la infecció pel VPH origina canvis en el coll uterí que requereixen tractar-se, el tractament no haurà d’afectar les seves probabilitats de quedar embarassada. No obstant això, si vostè se sotmet a molts tractaments i biòpsies, la qual cosa pot ocórrer amb proves de detecció més freqüents, el risc de part prematur o bebès que neixen amb baix pes pot augmentar.

 

La prevenció i la detecció precoç és la manera més efectiva de fer front al càncer de coll uterí.

Si tens dubtes, parla amb la teva llevadora i segueix les seves indicacions. Gràcies Belén!

www.aepcc.org I www.cancer.org I canalsalut.gencat.cat

 

Pots llegir la meva experiència en la detecció del VPH aquí

 

Artículos Relacionados