BasqueCatalanEnglishSpanish

La Dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel.lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel.ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat.

Es caracteritza perquè les adquisicions de la persona en l’àmbit de la lectoescriptura es troben molt per sota del nivell esperat en funció de la seva intel.ligència i la seva edat cronològica.

És un problema de tipus cognitiu, que afecta aquelles habilitats lingüístiques associades amb l’escriptura, particularment el pas de la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació. Es manifesta amb una dificultat d’automatització especialment en la lectura, l’ortografia i, en ocasions, també en el càlcul aritmètic.

Exigir, doncs, a una persona que pateix Dislèxia el mateix nivell de coneixements ortogràfics o la mateixa velocitat lectora que la resta dels alumnes, és abocar al fracàs a una persona que, amb una intel.ligència i capacitat intel.lectual dintre de la mitjana (i, en alguns casos, per damunt), té un problema específic d’aprenentatge.

Senzillament, els dislèctics tenen una manera diferent d’aprendre. La majoria de les persones dislèctiques estan prou capacitades per accedir a qualsevol nivell d’ensenyament, però massa sovint el sistema educatiu barra el pas als dislèctics abocant-los al fracàs escolar o bé oferint-los sortides per a les quals no estan gens motivats i que són l’origen de profundes frustracions personals.

LA DETECCIÓ PRECOÇ DE LA DISLEXIA

Hi ha una discrepància entre la capacitat del nen o nena i les seves habilitats per aprendre a llegir i escriure. Pot semblar una persona poc treballadora, desordenada, distreta, …

Tenen dificultats lingüístiques, sobretot fonològiques: els costa molt formar o trobar rimes, compondre paraules, o descompondre mots en síl.labes. Sovint deformen paraules, ometen, confonen o substitueixen sons i les seves grafies corresponents.

Tan aviat treballen amb una mà com amb l’altra, tenen dificultats per agafar correctament el llapis i per retallar, presenten un traç insegur, problemes d’orientació (dreta/esquerra, davant/darrere, etc.), triguen a aprendre a fer nusos i llaços, tenen dificultat per seguir un ritme, . . .

Presenten dificultats en l’ús del temps: matí/tarda/nit, ahir/avui/demà, …en els dies de la setmana, els mesos de l’any, etc. Els falta habilitat en àrees instrumentals bàsiques: en el càlcul poden confondre la suma amb la resta.

Presenten problemes per utilitzar la memòria de forma eficaç: el que aprenen avui potser no ho recorden demà. Tenen problemes en l’organització de les activitats quotidianes, dels jocs i dels treballs: s’obliden els llibres, per exemple, o no recorden anotar els deures a l’agenda.

Els costa dur a terme diverses ordres si les reben totes seguides: “tanca la porta, agafa els colors i pinta el dibuix”. Poden caure repetides vegades en els mateixos errors ortogràfics immediatament després d’haver-los corregit.

Necessiten més temps que els altres alumnes per ordenar les dades i acabar els treballs.

 

ACD I Associació Catalana de Dislèxia