sexualitat_infantil_mums

L’acompanyament en la sexualitat infantil

Temps de lectura: 5 minuts

Com a pares o mares tingueu clar que aquest dia arribarà amb el 100% de seguretat.  El vostre fill/a es tocarà. Com podem acompanyar aquesta nova etapa de desenvolupament?

L’Aleix té 4 anys, i des de fa cert temps, la seva mare i el seu pare observen que s’autoestimula tocant-se els genitals. Recentment, realitza jocs d’exploració sexual amb altres nens i això ha generat inquietud i dubtes entre els seus progenitors…

Imaginem que esteu a casa uns amics i el vostre fill o filla es posa a fer caca al mig del menjador… quina de les següents actuacions us semblaria la correcte de dur a terme? a) Dir-li que no es fa caca, que fer caca està molt malament. b) Fer veure que no en fa. c) Dir-li que la caca NO es fa en el menjador, que pot fer caca al lavabo i acompanyar-lo al lloc correcte. Suposo que tots/es heu dit la C. Doncs què tal si fem el mateix amb el sexe?

La sexualitat

La sexualitat és un aspecte del desenvolupament que és present en l’ésser humà i que es manifesta de maneres diferents des del començament de la vida fins a la mort. Forma part de l’impuls vital que enfoca la nostra acció a la supervivència i a la recerca de plaer. Aquesta energia destinada a proporcionar-nos sensacions plaents a través dels nostres sentits és la mateixa de la qual disposem per descobrir-nos a nosaltres mateixos, les altres persones i el nostre entorn.

Etapes

El primer tipus de tocament és el tocament de saber “com sóc”, on exploren cada racó del seu cos fent-se així el mapa mental. En aquesta fase exploratòria és quan els progenitors els ajudem posant nom: tens un nas, això és l’orella, els ulls… i els menuts es van tocant i aprenent. Es dóna quan encara porten bolquer i aprofiten els canvis per explorar-se, en aquest moment ja comença l’educació sexual. Quin tipus de relació volem que tinguin amb el seu cos? Si volem una bona base de sexualitat seria bo posar nom als genitals, no sols a la vulva i el penis sinó al detall en la nena: llavis majors i menors, clítoris, que és el botó de les pessigolles, foradet del pipi, de la vagina i de l’anus.

Lligat al tocament de com sóc hi ha la segona part de tocament de “com funciono”. Descobrir ereccions del clítoris i el penis i les sensacions que generen aquests tocaments.

Els nens es toquen perquè els genera benestar però no es masturben.

Un segon tipus de tocament és el de “benestar”, el relax que els provoca tocar-se on els agrada. Si els agrada que els toquin l’esquena els tindràs a la falda tot el dia demanant que els rasquis o rascant-se per les cantonades. En moltes ocasions ho fan per adormir-se, quan estan relaxats veient la tele….. o just el contrari, quan estan ansiosos i volen aconseguir l’efecte relaxant.

En casos de nens amb tocaments compulsius (amb una freqüència desmesurada i que no poden parar tot i indicant-li que ara no és ni el lloc ni el moment adequat, sobretot a l’escola) és senyal d’alerta d’ansietat, angoixa… de que passa alguna cosa i s’haurà d’investigar què li pot estar succeint.

El “tocament de plaer”, ja és intencionat més enllà del relax i fa falta consciència del plaer. El coneixement del plaer ha estat una conseqüència de quan feien tocaments de “com funciono” i de “benestar”. Es toquen ja que els fa sentir bé l’excitació i inclús l’orgasme que els genera, com que tenen experiència, ja saben com tocar-se. Com que la pràctica fa l’expert començaran a crear un “estil” personal. Són els inicis de al masturbació tot i que per manca de coneixement de sexualitat sovint no es pot considerar masturbació.

El “tocament de masturbació”, fins quasi a l’adolescència no es dona ja que implica un objectiu (orgasme, ejaculació..) i una idea del sexe clara. En el cas dels nens acostuma a ser après d’uns nens als altres i ensenyat entre iguals.

En canvi en les nenes com ja hi ha hagut un aprenentatge de que els genitals no es toquen, que són bruts, lletjos, han creat males cares, càstigs… és un joc individual i sovint fet d’amagat i amb culpa, vergonya… I així ens va a les dones amb el sexe!!!

El paper de la persona adulta en l’acompanyament de la sexualitat infantil

És important no assignar atributs de la sexualitat adulta al moment exploratori propi i natural d’aquest moment evolutiu. És a dir, l’infant simplement cerca situacions o sensacions plaents per al seu cos i genera oportunitats de joc amb els seus iguals que li permeten elaborar i comprendre tant les diferències anatòmiques com uns altres aspectes referents a la sexualitat.

Tal com succeeix amb la mare i el pare del Marc, aquesta curiositat de la criatura provoca moltes inquietuds, dubtes i pors en les persones adultes. També ens confronta amb els nostres tabús, prejudicis i amb la nostra història personal. Fins on podem permetre i fins on podem posar límits a l’autoexploració o als jocs d’exploració sexual?

Com a persones adultes, hauríem d’acompanyar els processos de l’infant mirant d’interferir tan poc com fos possible en el curs natural que segueixen, però sí que tenim un paper important amb el fet de transmetre certes nocions com ara la intimitat i el respecte.

No està malament tocar-se sinó on ho fa… per tant li expliquem que es pot tocar ja que fa pessigolletes però no en el menjador sinó en el bany o a l’habitació. També cal recalcar-li que cap persona gran li ha de tocar els genitals, que si passa és molt important que ens ho expliqui (aprofitem per fer prevenció de l’abús sexual infantil. Podeu llegir l’article “KIKO I LA MÀ. LA REGLA D’EN KIKO”guia senzilla per ajudar els pares, mares i educadors a explicar als infants on no han d’intentar tocar-los altres persones), així com que es renti les mans abans de tocar-se (sobretot en el cas de les nenes per evitar infeccions).

Un cop tenen la base personal de:

· Com són i es diuen els seus genitals

· Es poden tocar perquè fa pessigolletes /relaxa

“És una cosa íntima a fer al bany o l’habitació”

“Que cap adult els ha de tocar i que si passa ho expliquin

… HI HA LA PART LÚDICA/SOCIAL

Poden jugar entre ells…. Sí que ho heu llegit bé!!!!

Els nens/es construeixen els seus aprenentatges a través del joc, per tant el joc d’explorar-se entre nens i/o nenes forma part del seu aprenentatge; jugar a papes i mames, metges, pessigolles…. es toquen per saber com són els altres (un cop ja tenen clar com són ells) però també com funcionen els altres i mostrar com funcionen ells.

És responsabilitat nostra transmetre a l’infant que hi ha unes zones del seu cos que són més íntimes que les altres, que solament si ell vol i una altra persona li ho permet pot tocar el seu cos i, al mateix temps, solament si l’altra criatura està d’acord amb aquest tipus de joc, és possible realitzar-lo. L’infant s’ha de sentir sempre prou segur i respectat per l’altre infant. L’ideal seria que hi hagués una base de confiança i comunicació amb la persona adulta per fer-li saber si sent que algú no respecta la seva decisió o la intimitat del seu cos.

La norma de que per tocar els genitals s’ha de demanar permís, i el respecte és clau, si et diuen que NO, és NO!! Fer-ho d’aquesta manera els ajuda a sentir què és el seu cos i a posar-hi límits, així com per respectar els límits dels altres.

Aquest aspecte és especialment important en el cas de nens. No es tracta d’educar a les nenes en la por de que poden ser abusades i violades sinó educar als nens en el respecte per evitar haver de seguir generant por a la meitat de la població.

Per acabar, també com a persones adultes, la nostra funció és brindar a l’infant un ambient ric, saludable i obert, en el qual la criatura se senti còmoda i pugui escoltar el seu instint i les seves necessitats. En aquest sentit, a partir d’observar com ha estat la nostra història i com és la nostra sexualitat actual, podrem ser més conscients de què transmetem a la mainada en aquest aspecte. Aquesta introspecció ens ajudarà a prendre consciència de què representa la sexualitat per a nosaltres i com desitgem acompanyar les nenes i els nens al llarg del seu desenvolupament.

Del nostre acompanyament proper i sensible dependrà que els infants no solament visquin experiències plaents molt importants en el seu present i en el seu futur, sinó que tinguin més cura d’ells mateixos, del que desitgen i del que no desitgen, com també un respecte profund, tant vers ells mateixos en relació amb el seu cos, com també cap als altres.

Revista GUIX D’INFANTIL I  núm 73

Share on whatsapp
WhatsApp
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on facebook
Facebook
3 1 vota
Qualificació de l'article
Subscriu-te
Notificar-ho
0 Comentaris
Respostes en línia
Veure tots els comentaris

últims articles

Otitis infantil

Temps de lectura: 2 minuts L’otitis infantil: aquest estiu, més perillosa que mai Els nens, que han passat diverses setmanes tancats a les seves cases sense tot just contacte amb l’exterior, tindran aquest estiu més propensió a contreure malalties com

Llegeix més »
salut en acció

Setmana solidària “Salut en acció”

Temps de lectura: < 1 minut Professionals Sanitaris Solidaris del Camp de Tarragona s’uneixen per recaptar fons pel Banc d’Aliments Des d’avui dilluns 13 i fins al diumenge 19, els professionals sanitaris de les comarques de Tarragona s’uneixen en “SALUT EN

Llegeix més »

No t'ho perdis!

SORTIR
EN FAMÍLIA

Gaudeix en família de rutes, activitats i propostes a prop de casa.

DESCOMPTES
i PROMOCIONS

Els millors descomptes i campanyes dels nostres anunciants.

DIRECTORI
D'EMPRESES

Estàs buscant un servei? Utilitza el nostre directori.

Vols estar al dia?

Inscriu-te a la newsletter i descobreix les novetats

CatalanSpanish
0
M'encanten els vostres pensaments, comenteu-ho.x
()
x