BasqueCatalanEnglishSpanish

S’acostava el seu aniversari quan li van preguntar al Joan quins regals els demanaria: “Vull que em compreu roba de nena i que em digueu per un nom de nena”. No havia de demanar ser-ho, perquè ja ho era. En aquell moment tenia sis anys i la seva mare, assegura que l’únic que sent és “un sentiment de culpa per no haver-ho vist abans”.

 

El Dia Internacional de l’Orgull LGBT (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals) o Dia Internacional a favor de l’Alliberament LGTBI, és una sèrie d’actes que la comunitat LGTBI celebra anualment de forma pública per a instal·lar la igualtat del seu col·lectiu. Aquesta festa té lloc el 28 de juny, dia en què es commemoren els disturbis de Stonewall (Nova York, els Estats Units) de 1969, que van marcar l’inici del moviment d’alliberament homosexual. Aprofitem aquesta data per parlar de la diversitat sexual i de la importància d’acompanyar als nostres infants en la seva identitat.

 

Els humans som éssers biològics i socials. Evidentment, és la suma de totes dues variables –natura i cultura– la que ens fa com som. En l’adquisició de la identitat sexual també es dóna aquesta interrelació entre la biologia i la socialització. L’homosexualitat, el lesbianisme, la transexualitat i els cossos no normatius en general han estat lligats durant molt de temps amb vergonya, desgrat, patiment, i han estat causa de discriminació. Hem de tractar el tema en la seva totalitat sense oblidar que les diversitats són múltiples, amb diferents matisos, i que la diversitat ens enriqueix. Només des d’aquesta premisa podrem passar a l’acció positiva.

L’adquisició de la identitat sexual  i de gènere

Com adquireixen la consciència de ser nena o de ser nen les criatures? Quan l’adquireixen? Les conductes tipificades sexualment, són innates o s’aprenen? La idea del que significa ser home i ser dona, és igual en totes les cultures?
Abans de passar a contestar aquestes preguntes, i per tal de situar-nos millor en el tema, establirem la distinció entre els conceptes: la identitat de gènere i l’expressió de gènere, el sexe biològic i l’orientació sexual:

Identitat de gènere: Què ens sentim, és a dir, home, dona o una altra opció que no es correspon amb les anteriors. Espanya reconeix ja 37 identitats de gènere mentre que l’ONU ha reconegut 112.

Expressió de gènere: La nostra societat pren com a masculí un determinat estereotip, i per femení, un altre de diferent. Entre un i l’altre existeix una extensa varietat de possibilitats, com ara dones fortes amb “característiques masculines”, homes molt delicats i sensibles, “amb ploma”(independentment de l’orientació sexual)…

Sexe biològic: Fins a la setena setmana de gestació no existeix una diferenciació, compartint un tubercle genital semblant. En la majoria dels casos es produeix un desenvolupament de vagina/úter o de penis/testicles. Això no obstant, algunes persones desenvolupen característiques d’un i de l’altre sexe biològic.

Orientació sexual: Qui ens agrada. En gran mesura, els nostres gustos estan dirigits per l’educació rebuda, la qual cosa ens encamina cap a l’heterosexualitat. Actualment tenim reconegudes a Catalunya 10 orientacions sexuals.

El desenvolupament de la identitat sexual i de gènere en la primera infància

Des d’abans del naixement els pares poden saber el sexe del bebè que esperen. A partir d’aquest coneixement del sexe genital els pares i el seu entorn més immediat comencen a generar una sèrie d’expectatives que giren al voltant del gènere: de quin color pintaran la seva habitació, com serà la robeta que li compraran…

A partir dels dos anys començaran a ser capaces de classificar-se a si mateixes com a nenes o com a nens i a utilitzar els pronoms personals masculins i femenins. Es fixen en determinats trets externs com, per exemple, el pentinat o el vestit. A més, valoren més positivament i es fixen més en tot allò que fa referència al seu gènere.

Així, cap als tres anys una criatura posa molt d’interès a imitar i incorporar tot allò que segons la societat en la qual viu correspon al seu sexe i rebutja el que és típic de l’altre. Per exemple: una nena d’aquesta edat estarà encantada de posar-se faldilles i fer-se una cueta amb els cabells llargs.

A partir dels tres anys i fins als vuit o nou, veuen com a ridícul o bé com a incorrecte que, per exemple, un nen es pinti els llavis i les ungles o que una nena digui que de gran vol ser paleta.

A partir dels sis o set anys ja s’ha aconseguit la constància de sexe: comprenen que pertanyeran al sexe femení o al masculí… o no…

Som persones diverses

Els infants assumeixen aviat els rols i estereotips de gènere, i ho fan influïts pels pares, l’escola, la relació amb els altres, els mitjans de comunicació –en especial la televisió– i la societat en general. I és molt important que tractem la sexualitat des d’una perspectiva més actualitzada i normalitzada.

Els nens i les nenes amb una identitat de gènere diferent del seu sexe (independentment que acabin finalment identificant-se com a heterosexuals, gais, lesbianes, bisexuals o transgènere) estan en risc de patir de patir depressió i ansietat com a conseqüència de l’assetjament o de la discriminació.

Com a pare/mare, la teva funció més important és la d’oferir comprensió, respecte i suport al teu fill. En general s’han servit des de sempre dels contes com a eina educativa de primera instància. A continuació us proposem una serie de contes per tractar la diversitat.

 

RECURSOS:

7 libros infantiles ilustrados imprescindibles para educar en la diversidad

RECURSOS PDF PER PARES, MARES I EUCADORS:

https://coeducaccio.coop/wp-content/uploads/2019/02/Explicam-un-conte_-versio-x-difondre.pdf

https://sindicat.net/dona/calaix/guiasteila.pdf

http://dona.ccbages.cat/upload/documents/guia-contes.pdfhttp://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/104297/1/paula_bayod_molina_tfg.pdf

http://dona.ccbages.cat/upload/documents/hihaviaunavegadacontescoeducatius.pdf