BasqueCatalanEnglishSpanish

Sovint pensem que els nadons i els nens no pateixen dolor ni tensions i que solucionen ràpidament qualsevol lesió gràcies al gran potencial de reparació que tenen i a la seva magnífica flexibilitat.

Això és en bona part ben cert, però la realitat, a vegades, pot ser ben diferent.

El naixement és, per un nadó, probablement un dels moments de més estrès tensional pels quals haurà de passar en la seva vida. El petit s’haurà d’adaptar a les intenses forces de l’úter que l’empenyen amb intensitat per acompanyar-lo a passar a través de la pelvis de la mare, un passadís ossi, a vegades no gaire adaptable i mancat de bona mobilitat, ja sigui pels nostres hàbits sedentaris, per adaptacions a lesions antigues o bé per la impossibilitat de triar la postura en la que el nostre cos estaria més còmode alhora de parir.

El cap del petit té l’increïble habilitat de modelar-se i canviar de forma per adaptar-se al canal del part. Sovint aquestes tensions es resolen de forma espontània en les primeres hores de vida, però cal tenir en compte que molts cops els parts instrumentats amb fòrceps o ventoses incrementen encara més aquesta tensió de base.

S’ha demostrat que la lactància materna facilita que els ossos de la cara del nadó es recolzin en el pit de la mare i això ajuda a la reparació espontània de les tensions asimètriques provocades en el part.

Si el petit ha tingut un part instrumentalment complicat i a més la lactància materna no ha sigut possible, la visita a l’osteòpata serà encara, si cap, de més importància, ja que li estarem oferint la possibilitat de resoldre aquests conflictes tensionals amb més celeritat i evitarem compensacions i adaptacions que més tard ens poden donar disfuncions.

I quins són aquests possibles problemes?

Per entendre millor com funciona el cos d’un nadó cal que tinguem clar que el petit no és un “adult en miniatura”. És un ésser ben diferent. És un sistema en plena expansió, un punt zero a partir del qual tot es construeix i es desplega.

Si per exemple el crani resta bloquejat en algun sentit, posem per cas, a causa d’uns fòrceps, podrien aparèixer problemes d’estrabisme degut a l’asimetria tensional que trobaran els músculs encarregats de moure els ulls.

Els problemes de tensió en la mandíbula, els problemes de deglució, els còlics del lactant, les torticolis congènites i posteriorment les desviacions en la columna… Totes aquestes disfuncions poden tenir el seu origen en la impossibilitat d’alliberar-se d’alguna d’aquestes tensions i bloquejos del naixement, no només del crani, està clar, també cal que revistem la columna, la pelvis, el sistema digestiu i totes les articulacions perifèriques, per assegurar-nos de que tot resta en equilibri.

En aquest sentit la visita a l’osteòpata us pot proveir d’un diagnòstic preventiu sobre les zones més afectades i que necessiten acompanyament i control i alhora contribuirà així a evitar problemes futurs.

Mai és tard

Si observeu que el vostre fill s’estanca en l’evolució psicomotriu que esperaríeu normal, (no vol gatejar, o ho fa de manera estranya, camina de puntetes) o, quan es més gran l’intuïu poc destre, no dubteu a sol·licitar una revisió.

Sovint el desplegament de la mobilitat ens deixa intuir la necessitat que té l’estructura de base per a ser acompanyada a reequilibrar-se.

Així doncs, cal recomanar de forma especial un control osteopàtic preventiu en les següents etapes de la vida:

– Nounats

Ajudem al nadó a alliberar-se de les possibles tensions del part.

– Quatre mesos

Revisem el control del cap i els primers voltejos.

– Vuit Mesos

Revisem la pelvis per a un bon gateig i sedestació.

– Ja camina sol!

Revisem la integritat de l’extremitat inferior i fem un control postural.

– A partir dels 4 anys

Recomanem revisions anuals o bianuals de control postural.

– Menarquia (primera regla)

Revisem postura i acompanyem al creixement equilibrat.