BasqueCatalanEnglishSpanish

Us heu preguntat mai om influeix la manera d’ensenyar en la maduració del cervell? o per què és tant fàcil per un nadó aprendre a parlar, però en canvi costa tant aprendre idiomes quan ja som grans?

Cada cop hi ha més estudis científics sobre com es forma i com funciona el cervell. El creixent interès per una educació basada en l’evidència científica, així com els recents progressos en el camp de la neurociència sobre els processos d’aprenentatge, ha permès el naixement de la neuroeducació, un nou camp de coneixement que pretén oferir una visió dels processos d’ensenyament-aprenentatge basada en el funcionament del cervell.

Què és la neuroeducació?

És una transdisciplina que neix de la interacció de: la neurociència (funcionament del cervell), la psicologia (atenció, emoció, motivació i aprenentatge) i l’educació (metodologies d’aula, didàctica, materials, competències bàsiques o habilitats docents). La neuroeducació, o neurodidàctica, és una nova disciplina científica que intenta configurar els aprenentatges de manera que encaixin millor al cervell, a les seves característiques i al seu ritme de maduració. És a dir, és una nova visió de l’ensenyament i dels processos d’aprenentatge basada en el cervell.

El cervell

El cervell humà és un òrgan extremadament plàstic, que canvia la seva estructura i el seu funcionament de forma constant a partir de l’experiència. En el moment de néixer el nostre cervell és, sens dubte, l’òrgan més immadur, més poc desenvolupat i el que més canvis ha d’experimentar i experimentarà durant els primers mesos i anys de la nostra vida.

Els primers anys són un moment de gran capacitat d’aprenentatge, on es creen mil·lers de connexions neuronals. Al cap d’uns anys, s’inicia un procés de selecció el cervell perd aquelles connexions que no han estat estimulades.

És fàcil creure que sobreestimular els infants els pot anar bé per a poder aprendre molts idiomes, practicar esports o entrenar certes habilitats musicals amb l’objectiu d’evitar aquesta pèrdua.

Si bé és cert que, com més immadur és un cervell, més fàcil serà l’aprenentatge de qualsevol habilitat, és important recordar que els infants, i els seus cervells, necessiten jugar, necessiten relaxar-se i necessiten reposar per poder consolidar totes les experiències i aprenentatges que, inevitablement, van acumulant dia a dia amb una estimulació i una interacció social normal.

Mens sana in corpore sano

La cura que tinguem del nostre cos repercutirà de manera directa sobre el funcionament del nostre cervell, i, en l’eficiència i el desenvolupament dels processos d’aprenentatge.

L’alimentació: un factor neuroprotector

Cal tenir present la importància de la nutrició per al desenvolupament cerebral. S’ha observat que el tipus de dieta pot esdevenir un factor de risc associat al deteriorament cognitiu, o bé, contràriament, pot actuar com a factor neuroprotector.

S’ha comprovat que la vitamina B6 és un element clau per al bon funcionament de processos com l’atenció ila consolidació de la memòria. El consum d’àcids grassos polinisaturats (omega 3), presents especialment en el marisc, el peix blau i els fruits secs, és necessari per al desenvolupament i l’activitat del cervell durant la infància, l’adolescència i l’edat adulta. A més s’ha s’ha observat que podrien ser un complement eficaç per a trastorns com la malaltia d’Alzheimer, la depressió o el dèficit d’atenció i la hiperactivitat.

La importància de dormir

La fase de son REM té un paper crític per a l’aprenentatge, ja que s’ha vist que és quan es consolida la memòria. Les últimes hores de son, quan s’acumula més son REM, són les més necessàries per a l’aprenentatge, i això entra en contradicció amb les poques hores que, sovint, dormen tant els infants com els adolescents.

La majoria d’instituts, se solen introduir les classes més complexes a primera hora perquè pensen que l’alumnat ve amb major energia. Per aquest motiu, alguns experts suggereixen endarrerir l’horari dels instituts, fent que les classes comencin a les 10 hores. Un altre concepte a tenir present durant el transcurs de les activitats educatives és el fet de donar períodes en què es puguin produir descansos cerebrals. Quan el nostre cervell es troba en repòs es produeix l’associació d’idees, la creativitat, la consolidació de la memòria i la plasticitat. És per aquest motiu que es considera altament recomanable fer ús dels descansos cerebrals a través d’activitats lliures o activitats de consciència plena a l’aula.

L’activitat física

L’exercici físic regular promou la memòria, la flexibilitat i la velocitat de processament de la informació i també s’ha relacionat amb una reducció dels nivells d’estrès i una major capacitat d’autocontrol.

D’altra banda, una manca de moviment i un excés de sedentarisme també es relacionen amb un pitjor processament de la informació, així com una menor capacitat d’atenció.

S’aprèn allò que s’estima

Podem afirmar que no hi ha raó sense emoció. Els avenços en neurociència demostren que el nostre cervell està preparat per a atendre i consolidar de manera més ràpida i eficient els continguts i les experiències que tenen lloc en situacions d’aprenentatge associades a vivències emocionals potents.

En aquest sentit, un clima d’aula relaxat, de confiança, on els infants no se sentin qüestionats, ni jutjats, ni avaluats, i on se sentin respectats, reconeguts i estimats, afavorirà de forma clara els processos d’aprenentatge i suposarà un repte per als infants, un desafiament, una resposta d’estrès positiva. Però cal tenir present que, si els nivells de resposta emocional són excessivament elevats, ens podem trobar en situacions de sobreactivació o d’estrès emocional que dificultin o impedeixin l’aprenentatge.

Aquí entren en joc, a més, les diferències individuals, de manera que el que per a un infant pot ser un repte estimulant, per a un altre pot ser una amenaça paralitzadora i insuperable. Per aquest motiu potenciar contextos d’aprenentatge emocionalment positius, relaxats i, en definitiva, motivadors.

Però, com podem aconseguir que allò que fem a classe interessi o motivi tots els infants igual?

Si plantegem una dinàmica d’aula més lliure, amb diferents opcions que puguin respondre a aquestes diferents motivacions i permetem que siguin els mateixos infants els que triïn què volen fer i com han de fer-ho, estarem una mica més a prop de donar resposta a aquestes necessitats més ajustades a les maneres d’aprendre de cada infant. No és una tasca fàcil, però, poder dissenyar pràctiques d’aula prou obertes i flexibles per a permetre aquesta versatilitat promou un augment de la motivació dels alumnes i per tant un major èxit en l’aprenentatge.

Per tant si permeten que l’alumne tingui un rol actiu i autònom en la cerca de coneixements, podrem garantir una resposta motivacional major i un aprenentatge més real, significatiu i durador.

Com ho fem?

La planificació, la presa de decisions i el raonament resulten imprescindibles per a l’èxit escolar i es poden promoure mitjançant una pràctica pedagogia adequada. A més aquestes tasques milloren quan una persona es troba relaxada, socialment acceptada, emocionalment estable, amb confiança i amb bona salut.

És per aquest motiu que, en comptes d’entrenar cada una de les funcions executives de manera aïllada, les metodologies més indirectes i holístiques semblen tenir més èxit i utilitat en l’àmbit educatiu. Així doncs, propostes pedagògiques en les quals l’aprenentatge es trobi vinculat al joc, al moviment, a les activitats lliures i creatives i a la cooperació permetran un desenvolupament de les funcions executives i un major desenvolupament cognitiu, social i afectiu de la persona.


I l’espai d’aprenentatge?

L’impacte dels espais d’aprenentatge sobre els sentiments, els pensaments i el comportament dels infants és un element fonamental per a promoure els processos d’atenció, aprenentatge i memòria dels infants en els espais educatius. Per exemple, els alumnes exposats a llum natural tenen una millor execució en tasques acadèmiques. D’altra banda, estudis recents demostren la importància de reduir l’excés d’estimulació sensorial. Per exemple, un excés d’estímuls visuals, com unes parets plenes de decoració i de coloraines, típiques de moltes aules, estarà dificultant l’atenció sostinguda dels aprenents i l’execució de les activitats proposades donada la facilitat de distracció que suposen tots aquests estímuls irrellevants que l’infant ha d’inhibir per a poder concentrar-se en allò que està fent.

El color dels espais també és un altre element significatiu, espais amb colors freds (com blau i verd) es relacionen amb un major benestar i una major sensació d’atenció que espais amb colors calents (com vermell i taronja).

D’altra banda, s’ha comprovat que la contemplació d’entorns naturals (jardins, camps o boscos) afavoreix la concentració.

Per tant, si l’espai és flexible, transformable i vinculat al procés educatiu, permetrà el moviment dels alumnes, facilitarà el joc i promourà la interacció social, la col·laboració i afavorirà l’aprenentatge.

Tips per facilitar els processos naturals d’aprenentatge

En resum, els factors que intervenen en les experiències d’aprenentatge són:

La motivació intrínseca

Llliure elecció que permet a l’infant, de forma autònoma i d’acord amb la seva pròpia iniciativa, triar allò que més li atrau o encurioseix, cosa que garanteix uns nivells d’atenció i concentració òptims perquè s’esdevingui l’aprenentatge real.

L’aprenentatge entre iguals

L’accés lliure a les diverses propostes facilita la interacció natural entre iguals, la comunicació i l’intercanvi d’idees. Aquesta dinàmica pedagògica dóna resposta al disseny eminentment social del cervell humà i a la seva predisposició a aprendre més i millor en situacions grupals que individuals.


L’aprenentatge actiu

El context de lliure elecció i el format de les propostes d’experimentació afavoreixen que sigui l’infant el protagonista de la situació d’aprenentatge i que sigui ell el que hagi de provar i pensar de forma autònoma i intencionada a fi de resoldre el repte, i es doni resposta així a l’aprenentatge actiu que necessita el nostre cervell

D’aquesta manera, es procura que l’adult tingui una intervenció molt acurada, respectuosa i poc directiva. En cap moment es diu a l’infant què ha de fer o com ha de fer-ho. En canvi, es procura mantenir la seva curiositat i que vulguin seguir fent-se preguntes, plantejant-los problemes o contradiccions.

Context emocionalment positiu

Una dinàmica d’aula lliure d’estrès, on els infants poden anar a la proposta d’experimentació que volen, amb qui volen i l’estona que volen afavoreix els processos naturals d’aprenentatge i posen en marxa processos que garanteixen una resposta emocional positiva i afavoreix que els infants visquin les propostes com a reptes o jocs i no com a amenaces.

Espai que promou l’ús de les funcions executives

Promoure l’ús i el desenvolupament de les funcions executives (planificació, presa de decisions i raonament) en les primeres edats afavoreix el desenvolupament de les funcions cognitives superiors en edats posteriors, i això s’ha vist relacionat amb l’èxit acadèmic i la capacitat d’autoaprenentatge.

El disseny de l’espai

Garantir les condicions de confort òptimes perquè l’organisme estigui equilibrat i afavorir la concentració i l’aprenentatge.

Finalment, ens diuen que l’anatomia del cervell és immensament complexa, i encara no es coneixen bé les estructures i les interconnexions de les seves nombroses parts així que benvinguda sigui tota disciplina i tota obra que aporti coneixements per millorar l’educació dels nostres infants.

Portero, M., i Carballo, A. (2017). Neuroeducació: aportacions de la neurociència als plantejaments educatius. Revista Catalana de Pedagogia, 11, 17-55. Publicat a http://www.publicacions.iec.cat