BasqueCatalanEnglishSpanish

Durant molts anys el càstig ha estat sovint utilitzat com a estratègia en l’educació dels fills. Avui dia, afortunadament, sabem que existeixen altres recursos més bastant més beneficiosos per als nens, com l’ús del reforç positiu. Però, són realment útils? Et comptem pros i contres d’aquesta pràctica i com aplicar-la a casa.

Què és el reforç positiu?

Els pares estem educant tot el temps, amb independència al fet que siguem conscients d’això o no. Si li expliquem al nostre fill que no es creua quan el semàfor està en vermell, estem educant de manera voluntària en aquest moment.

Però també existeix l’educació incidental o fortuïta, que és la que es produeix per la pròpia interacció amb el nen, quan ens veu actuar, ens escolta… Els pares som models per als nens, i amb la nostra conducta eduquem.

Un exemple: hem anat a recollir al nen a l’Escola. Entrem en la seva classe i en veure’ns el nen ens somriu i ens abraça. Què ens passa als papis quan els nostres fills ens fan això? A part de fondre’ns allí mateix el més normal és que ens posem contents, li somriguem també i li retornem l’abraçada.

On hi ha reforç aquí? La nostra resposta resulta agradable per al nen, li agrada que li somriguem i l’abracem , i això fa que sigui més probable que l’endemà torni a fer-ho. Això és reforç positiu.

Dit de manera més formal, el reforç positiu consisteix a emprar una espècie de recompensa (un elogi, una acció, un objecte…) davant una conducta que ha realitzat una altra persona (adult o nen, això és igual per a tots) que ens ha resultat adequada o agradable. Aquesta recompensa fa que sigui més probable que aquesta conducta concreta es repeteixi en el futur.

Reforç positiu vs càstig

En general podem dir que es recomana l’ús del reforç enfront del del càstig, pels beneficis d’un i els (més que provats) contres de l’altre. A grans trets:

El reforç posa el focus d’atenció en la conducta positiva del nen, mentre que el càstig el fa sobre la negativa.

Mitjançant el reforç el nen pot adquirir nous comportaments, mentre que amb el càstig el que li indiquem és el que no ha de fer (o com no ha de fer-ho) sense oferir alternatives i per tant sense afavorir l’aprenentatge de noves conductes i/o estratègies.

Possibles conseqüències  negatives de l’ús de reforços

El reforç en si mateix no implica conseqüències negatives, és el seu ús en excés o en exclusiva el que fa que els beneficis es dilueixin entre alguns aspectes menys positius per als nostres fills. Vegem alguns d’ells:

Un ús massa freqüent del reforç pot fer que el nostre fill acabi centrant-se més a obtenir la recompensa que en el plaer d’aprendre una cosa nova (just el contrari del que volem i del que de manera natural busquen els nens).

L’abús del reforç transmet als nens el missatge que l’aprovació (concretament la nostra) és necessària, la qual cosa pot afectar la seva autoestima actual i futura.

Si ho emprem en excés és possible que el nen s’habituï a les recompenses, de manera que cada vegada tinguin menys valor i per tant menys “efecte”. Això el podem veure, per exemple, amb l’ús d’elogis: si a tot el que fa li diem “Bé, afecte, ho has fet genial” aquesta frase aviat deixarà de tenir valor i significat.

Com utilitzar positivament els reforços?

Tria sempre un elogi, una conducta o expressió d’afecte abans que una recompensa física tipus regal.

És preferible reforçar el procés, els passos que va seguint el nen, que el fet que aconsegueixi l’objectiu final. D’aquesta manera afavorim la seva curiositat, les seves ganes d’esforçar-se, d’aprendre… i no les medalles (que després ens porten al perfeccionisme que tan mals efectes té en ells i en adults).

Reforcem la conducta, no a la persona. Per què? Per tres motius: primer perquè si no el que li estem transmetent és la idea que ha de fer les coses bé perquè l’estimem, i això no és així, el nostre amor és incondicional, veritat? D’altra banda en reforçar la conducta i l’esforç, estem afavorint que el nen desenvolupi una motivació intrínseca (pròpia, interna) per l’aprenentatge. I finalment, perquè amb això també aconseguirem que comprengui i assimili que és possible millorar, avançar, que l’aprenentatge porta a aconseguir cada vegada més coses.

El reforç ha de ser ajustat a la conducta del nen: és a dir, no ens vinguem a dalt i muntem una festa temàtica només perquè hagi recollit el seu got i plat després d’acabar de menjar. Reforç i conducta han d’estar ajustats i ser proporcionals.

 

No hem de caure en exageracions: els elogis globals, tipus “Ets el millor nen del món” acaben convertint-se en una llosa per a ells: un llistó massa alt.

Aplicar-ho amb sentit comú: no té sentit reforçar absolutament tot el que fa el nostre fill, per tots els motius que he explicat abans, però tampoc té sentit ser molt exigent amb què reforcem: el que volem és que aprenguin, que gaudeixin i que siguin feliços, veritat? Perquè d’això es tracta.

El reforç positiu no és sinònim  de sobreprotecció

A vegades es confon el reforç positiu amb sobreprotecció. Els pares sobreprotectors intervenen en qualsevol situació conflictiva que es troba el seu fill, impedint un aprenentatge necessari per convertir-se en una persona madura i preparada per la vida adulta.

Quan parlem de reforç positiu no ens referim a evitar als nens emocions negatives, aquest no és l’objectiu. El reforç positiu busca la motivació de l’infant per millorar el seu comportament. Quan motives el teu fill, agafa confiança en si mateix i això el fa ser més valent davant de nous reptes.

Pistes per reforçar positivament a l’infant

  • Recorre al reforçament positiu quan vols que una conducta es repeteixi.
  • Si, al contrari, vols que no es repeteixi més una conducta opta per l’extinció. Els psicòlegs anomenen extinció a la no reacció, ni positiva ni negativa, davant d’una conducta no desitjada.
  • Com a reforç positiu pots començar per dedicar al teu fill un elogi o permetre-li algun privilegi. Cal que sigui quelcom positiu en si mateix.
  • Rebre l’atenció dels pares és el reforç positiu més valorat pels nens.
  • Els càstigs i el fet de renyar un infant és una manera de rebre l’atenció dels pares. Això explica que no sigui una solució per alguns nens i, fins i tot, alguns busquen cridar l’atenció encara que rebi l’escarment com a resultat.
  • Fes que algun familiar (avi, tiet, cosí, etc.) amb qui tingui una certa afinitat el truqui especialment per felicitar-lo. La família té molta importància pels infants i això incrementa encara més la importància del gest.
  • Acompanya el reforç positiu d’un bon clima domèstic. Per poder fer un bon reforç positiu al teu fill has de crear un clima de confiança a casa, entre la parella i la resta de família.

Et proposo accions que pots portar a terme per millorar la confiança del teu fill:

  • Fes-li una bona abraçada o un petó (no calen regals materials).
  • Comparteix una tarda de passeig, cinema o qualsevol altra activitat.
  • Dirigeix-li una mirada còmplice en un moment donat.
  • Comenta en veu alta com de satisfet et sents d’ell.
  • Atorga-li alguna responsabilitat fent que se senti valorat.